Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.
No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.
Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.
No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.
De: Marginalia
Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236
"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.
