Alta aigua
que descalcen els núvols
sobre la terra verda
Humida herba de mil ulls oberts,
humit ullar d'un càntic
a l'oïda dels prats
Cor mullat
del paisatge
——————————————
Alta água
que descalzan as nuvens
sobre esta terra verde
Húmida erva de mil ollos abertos,
húmido ollar dun cántico
nos ouvidos dos prados
Corazón mollado
da paisaxe
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
Goteja la font,
cada gota un soroll sord.
Terra mullada.
Reguera de bosc
aigua pels animalons.
Natura solvent.
Botes al bassal
del vailet enjogassat.
Fang sec al matí.
Sopa fumejant,
caliu a la llar i baf
a les rajoles.
Mònica Huix-Mas. Paraules senzilles. 2012
En la pica de la font
neda una rosa vermella;
acotada al raig del broc,
hi beu una joveneta;
per la barba i coll avall
li regala l'aigua fresca;
els germanets més petits
riu i riu de la mullena;
ella riu i beu ensems
i al capdavall s'ennuega...
Tots se posen a xisclar,
s'esvaloten i s'alegren,
i el més petitet de tots,
en bressol dins la caseta,
al sentir aquell brogit
tot nuet riu i perneja
i es posa a cantar tot sol
una romanza sens lletra.
Tant de gust de conèixer-lo, senyor Maragall. 2006
Il.: Marta Balaguer
Ed.: M. Carme Bernal i Carme Rubio
