L'isard

Dalt del cim d'un espadat,
entre crestes del rocam,
emoció, bellesa, art:
un acròbata, l'isard.

Les oques van descalces. 2021

Poemes de Ramon Besora
Il·lustracions de Natasha Domanova
Música de Rosabel Bofarull

Tècniques de seducció animal

Si jo fos una oreneta de l'illa de Java
dalt del declivi d'una cova
construiria un niu amb la bava
perquè tu hi puguis covar els nostres ous.
Amb les banyes de l'isard
donaria caparrades a tothom, durant hores
per quedar-m'hi sol amb tu, dalt del cim.
Si jo fos l'ocell del paradís
desplegaria les ales, el coll i les plomes
dansant follament al teu davant.
Com una balena d'esquena botria
per ensenyar-te el pit, o bé com un os polar
nu sobre la neu, jugaria amb tu.
Si jo fos un peix llanterna a la foscor
de l'oceà et mossegaria a un costat i després
em convertiria en una bossa viva d'esperma
i quedaríem nosaltres, sempre més.
Com un albatros creuaria milers de milles
de mar fins a assolir una illa deserta.
Cada any, esperant la teva arribada a l'escull.
Com una aranya paó australiana
resseguiria el fil que has teixit amb la teva olor
onsevulga que dugui. Fins i tot a la teva gola,
en cas que la dansa meva no t'afecti.

I tanmateix jo, tan sols un home,
he pintat el dormitori,
he muntat l'armari, he fet dissabte,
he afegit el teu nom a la bústia.
M'he proveït de paper higiènic
per fer-te sentir segura. I resto
a l'espera de la teva arribada, primavera meva.


Inèdit



Paolo Agrati


XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2017
Traducció: Ursula Bedogni

Direcció del Festival: Teresa Colom i Àngels Gregori

Per fer una poesia

Per fer una poesia
s'agafa una p
com platja, pasta, pedra;
després s'agafa una o
com or, ombra, ona;
després s'agafa una e
com era, estri, eben;
després s'agafa una s
com sol, sal, silenci:
després s'agafa una i
com illa, isard, ícar;
després s'agafa una a
com aigua, astre, ala;
en acabat s'ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia,
i es fa la poesia.


Roberto Piumini / Miquel Desclot, dins,


Poesies amb suc, 2007
Il.: Mercè Galí
Ed.: Miquel Desclot

Mossèn Cinto

Nat a una plana que sempre és fecunda en espigues i fills
tu coneixies el gest més senzill per a fer cada cosa.
Tal com qui cull dintre el bosc vermells gerds de bardissa
les antigues paraules collies que obliden els savis
i rentaves, amant-lo amb clara mirada d'infant,
net de sorres impures, l'or noble i molt vell de la llengua.
Sol resseguies les altes arrugues del nostre país
—cap a quina cacera més noble que isards vagarosos!
Tan amorós com la mare desvetlla el seu fill adormit
—ric de somnis i vida— despertes la llengua. Nosaltres
cridarem amb veu nova les velles paraules. Mai més
no deixarem als amables fossers dur-la a un somni forçat!



Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2011

Isard

Reposa, blanc, vora la riba.
Inútilment empeny el vent
una trèmula imatge captiva
del somni i de l'aigua que serva i observa
l'absent damunt l'herba.
És per ell el creixent de la lluna.
Desisteix fins el vent
entre dues blancors i en la calma llacuna.
Pel repòs més profund de la bèstia dorment,
dins la fronda, alt i sol,
vetlla, rar i diví, el rossinyol.



Xavier Benguerel. Aniversari : obra poètica : 1925-1985, 1987
Pr. i ed.: R. Pinyol-Balasch