24
La noia escriu com qui s'aixeca.
Per ara hi creu, voldria creure-hi.
25
Consolen el món
esquelles i címbals.
26
Al fons del text s'obren
els pètals i els homes.
27
Pel veïnatge dels pits
es propaga la parla.
28
Em pleguen els genolls amors petits,
les portes de la llum, flor comestible.
Chantal Poch. Cremaven. 2023. P. 34-38
Un poble és la gent que matina i treballa,
que et saluda al portal
quan camí de l'escola hi dus la canalla.
És aquella veïna que et frega l'escala,
és l'avi al balcó i la seva mirada
per on passa, de nou, la vida passada.
És l'amic sense feina,
és l'amiga malalta,
són els dies de boira
o els d'un sol que t'esclafa.
Un poble és la plaça.
Les tertúlies al bar,
i la romeguera que et fa arribar tard.
És la nostra gent,
tots aquells que arriben
i els que anem perdent.
Un poble és la pell
que t'ha vestit.
La parla, n'és l'esperit.
Primer premi, XXè concurs de poesia «Ametista»
d'Arbúcies, abril 2015
De: Poemes d'estiu.
Versos a galet : poemes d'escola i carrer. 2016
Text de Núria Freixa.
Il·lustracions de Marta Mateos.
Pròleg de Cinta Mulet Grau.
