Retrat en blanc

Res no tenyeix la fe
dels teus marjals obscurs,
plens de moreres negres,
sintaxi dels insectes;
no puc deixar de creure
que els meteors que es mouen
als pensaments que amagues
recorren l'avarícia
de sediments poblats,
resolen l'aventura
d'allò que queda en tu
quan beses refundant
un vell amor invicte,
i la llum que ens separa
és l'istme inesborrable
dels nostres continents.

Susanna Rafart i Corominas
(Ripoll, 1962)

De: Morera (Morus alba)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 173

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Pinets

El pare, fa trenta-tres anys,
va plantar uns pins menuts,
que ara són oneig i teulada
d'esquirols i verds fumejants.

Als estius, a cops de galleda,
entre el so aspre de les cigales,
aquells branquillons, amb nosaltres,
han anat creixent, s'han fet grans.

Profunditat de la terra,
aigua pouada per la mare
que ha enlairat les arrels i braços
dels arbres, les dels seu voltant.

Tònia Passola

(Barcelona, 1952)
Inèdit, 1998

De: Pi pinyoner (Pinus pinea)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 220

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Genève

             (1)

Il neige sur le lac
bourrasques de glace
sous le ciel sans horizons
le cou des cygnes a un éclat de plomb
et la neige tombe sur l'eau si noire

一一一一一一一一

neva sobre el llac
borrasca de glaç
sota el cel sense horitzó
el coll dels cignes té una ufanor de plom
i la neu cau damunt l'aigua tan negra

 

          (2)

traces de pas qu'emporte le vent
que les vagues défont
et la neige enfouit
et cette phrase de lumière arrachée à la page

toutes enluminures désormais d'un livre d'heures
hors du temps

 一一一一一一一一

rastre de passos que el vent s'endú
que les onades desfan
i la neu colga
i aquesta frase de llum arrencada a la pàgina

des d'ara totes les il·luminacions d'un llibre d'hores
fora de temps 

            (3)

au bout de la pluie un tracé d'horizon
le filet d'un pécheur au bord de la nuit
ce pont d'or sur les eaux
tant de lignes fragiles sur la page du matin

 一一一一一一一一

a la fi de la pluja una retxa d'horitzó
el fil d'un pescador al límit de la nit
aquest pont d'or sobre les aigües
tantes línies fràgils damunt la pàgina del matí

            (4)

là où commença ce voyage qui remonta le cours des fleuves
  jusqu'aux sources vives
  et sur la rive bleue
  la silhouette-fleur de l'impératrice assassinée
confins et fins d'un monde aux marges des pays d'enfance

                                                             Genève, hiver 2005

一一一一一一一

allà on comença aquest viatge que remunta el curs dels rius
   fins a les aigües vives
   i sobre la riba blava
   la silueta-flor de l'emperadriu assassinada
confins i fins d'un món en els marges dels països d'infantesa

                                                         Ginebra, hivern de 2005

Mireille Gansel. Llàgrimes de neu = Larmes de neige. 2026. p. 76 - 83

Introducció "Acoblar pensament i emoció" i traducció d'Antoni Clapés.

Epíleg de Mireille Gansel, 4 d'abril de 2026.

Notes.

Un moment de descans

 Comencem  a fer-nos grans i cada un de nosaltres recorda ara
que tenia mare, pare i germans. I que té dues cames, igual com
un pardal o una gralla, i la ment a la mesura del que ha assolit,
i talent a la mesura del que ha malbaratat.

 La bondadosa naturalesa ens posa ja les finestres amb vidres mats,
ens tapa l'oïda perquè aquesta no copsi els insults, les malediccions
i els retrets.

 Tan sols que l'interior no és una llar que s'apaga, on uns petits ferrers
forgen en la flama de l'esperança unes monedes no falsificades,
aquesta habitació clara en què deliberen importants legisladors, i una
nena petita que, de bocaterrosa, busca sota la butaca, en una vella catifa,
la pilota que ha perdut.

De: UN MOMENT DE DESCANS  = CHWILA POSTOJU (1980)

Julia Hartwig. Una falena als dits. 2025. P. 54

Prefaci "Julia Hartwig, De l'estranyesa a l'esperança", selecció i traducció de Xavier Farré i Vidal.

Text en polonès i català.

Arrel

Estenc la mà: el buit que la desmesura esborra
entre dos cossos i la runa,
la llum, el nacre, la boscùria,
i l'arrel del teu ventre al meu ventre consumida.

De: I. Vol de cendres

Jaume Pont. Vol de cendres. 1996. P. 11

el peu

el peu s'ha perdut
dins el gorg, ple
com el llagrimall
d'un ull immens

De: palpentes

Júlia Sentís Escorne. Palpentes. 2026. P. 47

Il·lustració de la coberta: Alba Barceló.

VIII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.

Avançar

Avanço.
Avanço en terra estèril
amb la punta dels peus sobre el rostoll;
als dits hi duc cosits els fils del vent
i m'esborro en les gleves
per fer-me pols, tornar a avançar
entre la pols, filtrar-me en una gota d'aigua
i volar fins als núvols,
cosir-me al vent i refluir avançant,
sempre avançant, en terra estèril.

De: I. Terra de nit

M. Rosa Font Massot. Un lloc a l'ombra. 2011. P. 18

Premi Carles Riba 2010.

Lletres, senyals

Lletres, senyals, damunt la pedra fosca
marcà l'unglot del vent.
Llibres misteriosos, d'ampla fulla,
els grisos espadats
arran de mar l'antic secret proclamen
i jo no el sé llegir.
El dia blau, el miralleig de l'aigua
m'han embenat els ulls.

Mes quan la nit despengi veles negres
entorn del meu illot
i el bassiol adormissat enyori
l'espurna d'un estel,
a les palpentes, a la roca freda,
retrobaré els senyals
i en copsaré el missatge,
ni que les mans em sagnin, com un cec.

De: «Viatge d'octubre» (1955)

Es troba en el llibre:

Tomàs Garcés. Només els somnis són veritat. 2021. P. 102

Selecció i pròleg "Mil gruixos de somni" de Josep Pedrals.

Llaurar el món amb els ulls

Llaurar el món amb els ulls.

Sembrar l'espai
de pedres voladores.

Que rebrosti l'ordre i maduri el temps
                                         en l'eix de rotació.

I tot això per a què?

Perquè les parpelles
caiguin,
es dissolgui la llum,

s'aixequin els arbres abraçats sobre les dunes

i ocells naixents
tornin

a conversar
interminablement    amb l'univers.

De: II. Universum

Empar Sáez. Òrbita. 2020. P. 52

Souhait

De tout ce monde ensoleillé
je ne désire qu'une chose : un banc dans le jardin -
un chat s'y prélasserait...
Là-bas je m'assiérai
avec une lettre,
une seule, une toute petite -
tel est mon rêve...

_______________________________________

Desig

De tot aquest món assolellat,
només desitjo una cosa : un banc al jardí -
un gat s'hi quedaria...
Allí m'asseuria
amb una carta,
només una, una de petita -
aquest és el meu somni...

(poesia traduïda al català per a aquest blog)

Edith Södergran

Es troba en el llibre:

Edith Södergran, Karin Boye. Deux voix. 2011. P. 26-27

Presentation et traduction du suédois: Elena Balzamo, Caroline Chevallier.

Dessins de Turi Arntsen.

L'art de la constància

En l'art de la constància
les dimensions de la vida
prenen consciència transparent.
Hi pots descobrir un bosc
de calma plàcida i un riu
de sentits oberts a tot.

En l'art de ser constant
es construeixen
arrels de permanència i
camins que fan créixer
el sentit de la història.
Hi pots descobrir un
caminar ferm de decisions
preses, que evolucionen
amb el pas del temps.

És l'art de la constància
el que transforma
el dubte en passa.
El que aprèn de
la incertesa i
n'edifica
murs d'esperança.
El que venç
la mandra i
s'omple de la suma
d'esforços compartits.
El que s'emmiralla
en la por i
l'assumeix com
el més gran
dels aprenentatges.

De: Pensar-te

Muntsa Prat. Els secrets de les paraules. 2016. P. 81-82

Pròleg amateur de Roger Cònsul. 

u

u
(el temps ensenya les dents)

dos
el temps demana atenció)

quatre
(el temps es gira a esperar-te)

sis
(el temps està cansat)

set i u
(el temps et mira i s'ajup)

vuit quaranta
(el temps et mira, encara)

nou i cinc
(el temps s'estira i s'espolsa)

deu
(el temps passa)

De: Les

Júlia Sentís. Palpentes. 2026. P. 27

VIII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.

A dolls

Soc qui soc.
Atzar incomprensible
com ho és tot atzar.

Podria haver tingut
altres ancestres,
haver abandonat volant
un altre niu o, amb l'escata,
haver-me arrossegat
per sota un altre tronc.

Al camerino de la natura
de vestits no en falten.
Vestits d'aranya, gavina, ratolí.
Cadascun s'ajusta a la mida
i es porta amb obediència
fins que es fa malbé.

Jo tampoc no l'he escollit,
amb tot, no em queixo.
Podria haver sigut algú
molt menys aïllat,
Algú d'un formiguer, eixam, mola de peix,
una part del paisatge agitada pel vent.

Algú molt menys feliç
que es cria per fer-ne pells,
o objectes per a una taula de festa,
o una cosa que neda sota un vidre.

Un arbre clavat a terra
quan hi arriba l'incendi.

Un bri trepitjat per la cursa
d'esdeveniments incomprensibles.

Algú feroç i fosc
que per a d'altres brilla.

I si fes por a la gent
o tan sols fàstic
o tan sols pietat?

I si hagués nascut
en una tribu errònia i davant meu
es tanquessin camins?

Per ara el destí
m'ha estat bondadós.

Podria no haver-me estat donada
la memòria de bons moments.

Podria haver estat privada
de la tendència a comparar.

Podria haver sigut jo mateixa
però sense sorprendre'm
i així seria algú del tot diferent.

Wisława Szymborska. Instant. 2018. P. 18-23

Traducció: Joanna Bielak.

Títol original: Chwila.

Text en català i polonès.

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia».

Nodesnonar

Si la mort et ve a prendre el teu fill
quan encara és un sac dins de l'úter
petit, el desprens amb el cony
i el reculls, gatzoneta, amb les mans.
Feu un puny atordit.

Si un mal home et ve a prendre la bossa
amb la clau, el telèfon, estalvis...,
te l'arrapes, berruga a les mans,
la bossa de pell. I la coves al pit.

Si el futur et ve a prendre la llum
dels records, els escrius al dietari
amb cinc dits arrupits fent escala de mà.
I els abraces, els mots en la nit.

Però si els voltors planen per prendre't
allò que no pots retenir
amb aquestes dues mans de dona
sola amb fills, ¿què fas per defensar-ho?
¿Hi poses la resta de la carn?
Les cames estirades, els braços
en creu, l'esquena l'obres com una
pista d'aterratge, les urpes llargues...
¿Com te'n surts per protegir aquesta llar
que et volen prendre si no la pots abastar
ni amb el cos sencer?

¿Caldran potser altres cossos
que l'apamin pujant tanca de palmells?
Caldran.

Caldrà potser encongir-la, aquesta casa,
per saber així embolcallar-la com el fill,
com la bossa i els records. Quin gran consol
estrènyer amb les mans allò que és teu i estimes.
Caldrà potser arrupir-la, aquesta casa,
convertir les parets altes en pedreta filosofal.
Concentrar-la al puny: llaor de casa, brot
de casa, fruit petit de casa,
palleta d'or de casa, caseta, capseta,
i així fer resistència de recer, recolliment.
Fer la revolta, amb aquest puny
que va ser adés una mà estesa.

Gemma Casamajó i Solé. Domèstica maragda. 2022. P. 30-31

Toponímia domèstica i Endreces de Gemma Casamajó i Solé.

Remolí

Què dirà la pedra foradada?
Aquella pedra màgica sanadora de l'ànima.
Parlarà de la meva paciència de dona,
dirà que estic dreta, que sé esperar...
Veig la lluna passant sobre l'herba.

Aquesta nit tan nit, bufa amb força el vent del sud.
Què dirà la pedra foradada?
Aquella pedra màgica sanadora de l'ànima.
Ara en soc dues sobre l'herba.
El cel està tan fosc, i al voltant està tot cobert de neu,
blanca és la neu i blanca és la lluna.
Veig la lluna passant sobre l'herba.
Què dirà la pedra foradada?
Aquella pedra màgica sanadora de l'ànima.

Fa un vent arremolinat
(no és bon auguri).
Passa sobre els turons baixos,
passa sobre la terra àrida,
passa sobre els pebrers bords.
M'emprenyo amb raó.
Vent, no t'emportis el nostre idioma.
M'emprenyo perquè no vull oblidar.
Vaig arribar aquí amb la meva gent.
Vent, emporta't amb el remolí
els mals esperits.
Ja es va ponent el sol.

De: Argentina

Idioma: Mapudungu

Carina Carriqueo

Llengües vives : mostra poètica de llengües indígenes d'Abya Yala. 2025. P. 66-67

"Agraïments" del PEN Internacional. 
"Llengües vives. El procés" introducció.
"Cada paraula en llengua aborigen és una bala per la llibertat" d'Urtzi Urrutikoetxea.
"A tall de presentació" de Miguel Ángel Oxlaj Cúmez, editor.
"Introducció a l'edició catalana" de Laura Huerga.

Traducció d'Octavi Gil Pujol.

En una pinzellada

En una pinzellada
voldria recollir
el cep i l'olivera
que hi ha vora el camí;

Aquella vella casa
i aquell balcó florit,
la broma de la Mola
que esguarda fi a fit
no sé si amb la paraula,
no sé si amb el color
hauré sabut transmetre
el crit de l'avior.

Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011. P. 33

[amb aquarel·les de l'autora]

Imatge de la coberta: dibuix de Llorenç Brell basat en una fotografia de Pau Gavaldà.

Direm

No apel·lem a la sort sinó al coratge
de guanyar-nos el dret de tenir sort.
La sort d'estar ben vius i obrir les ales
del verb i dir les coses pel seu nom.
Dir-ho també si el vent ens ve de cara,
si ens amenacen amb lleis i barrots,
si ens sobrevola l'ombra d'una espasa,
si voldrien apagar-nos el so.
Per tots els altaveus i sense pausa,
direm els versos que ens reclami el cos,
direm els mots que diuen l'estimar-se,
direm la llum que puja del subsol.
Direm l'orgull bàrbar de ser nosaltres,
direm que a poc a poc ens 'nem fent forts,
direm que cap paret serà prou alta
si una abraçada amiga ens porta a port.

Direm que anem omplint carros i barques,
que no ens espanten gens ni llamps ni trons,
i el més bonic de quan siguem a plaça
serà venir donant la mà a tothom.

Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018. P. 113-114

Pròleg de Feliu Formosa.

Saüc

En la paret de pedra
de la masia centenària
es recolza un bon arbre
que el destí va plantar.
Viu despert en l'oreig de la nit,
sent el cant del xot, la remor del riu,
la pedra que rodola.

De les baies madures se'n fan
melmelades i essències guaridores.
Quan el saüc floreix, l'aire esdevé tebi;
la seva olor espanta els mals esperits.
Quan me'n vaig a dormir
els ulls del saüquer són els meus.
En despertar-me, ens apleguem
en una sola mirada que combina
l'ambient de fora i el de dins.

Entre el saüc i jo,
ni vidres ni porticons.
Tan sols una cortina brodada
amb les seves flors,
palmells blancs de calat fi i delicat:
guardeu-nos de la llum!
que mai no se'ns faci fosc
                                         del tot!

Esperança Castell
(Sant Adrià de Besòs, 1951)
Arrels a la roca (Meteora, 2016)

De:  Saüc (Sambucus nigra)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 260

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Ciutadana soc de nit

Ciutadana soc de nit
més que de dia.
La ciutat és per a mi,
amb ningú l'he de partir
ーl'ànima em guia.
I no temo què serà
si la llebre va a caçar.

Amb la lluna jugo a fet
entre les cases;
anuncien les parets
plomes, films i colorets
com bales rases.
Quan la llebre passarà,
no sabrà on és que va.

Per la nit plena de llum
deixeu-me sola.
Escenari tot a punt;
dansarí fa un salt amunt,
direm que vola.
Quan la llebre mirarà,
tot s'esbalairà.

                       1956

De: És a dir. 

 Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica  1913-1972. Ed. 2026. P. 235

Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII

Reconstrucció

 Així vivim nosaltres, a cada pas
                                  dient adeu.
                    Rainer Maria Rilke

Als ulls de la infantesa vas a protegir-te
del brunzit de dies estrets i humits, de vells
carrers rovellats, de polseguera antiga
i aspra, de la incertesa, tan certa.

I a les finestres de l'ànima, enfiles un clam íntim:
la lluita de ser-hi en l'avui                   i més enllà.

Que no s'hi val morir-se sense reviure.
Que res no s'acaba i tot de nou recomença.

De: III. Renéixer de la cendra = Errautsetik birsortzea

Lluïsa Etxeberria. A recer de les paraules = Hitzen aterpean. 2025. P. 132-133

Pròleg de Francesc Parcerisas.
Il·lustracions de Maragda Cuscuela.
Traducció a l'euskera de Jon Elordi.

Text paral·lel català-euskera.

De cop

De cop el cristall
del teu riure; obre fonts,
obre portes, safrans
i campanetes

el cristall
del riure
teu.

De: El blau de la lluna

Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 21

Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.

Text en grec i català.

També és això

L'art és conjurar l'existència
perquè perduri
però el seu espai s'estira vers l'invisible
I hi ha la intel·ligència que els elements enfrontats
els uneix per la semblança
Hi ha una cosa audaç
perquè busca la immortalitat
essent -com tot- mortal

De: TENDRESA = CZUŁOŚĆ (1992)

Julia Hartwig. Una falena als dits. 2025. P. 71

Prefaci, selecció i traducció de Xavier Farré i Vidal.

Text en polonès i català.

Esclat feréstec

   (Oda al pi nan del Garraf)

Esclat feréstec,
petita permanència
fendint la roca.
Agulles ufanoses,
ulls verds sobre la pedra.

Marisa Olivera
Barcelona, 1946
Inèdit, 2010

De:  Pi blanc (Pinus halepensis)

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 212

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Les dolces mans

                      XVII

Les dolces mans que em van pertànyer,
tan petites, tan especials,
després d'aquests errors mortals
i de tantes coses paganes,

darrere les rades i els mars,
i els països i les províncies,
més reials que en era de prínceps,
les dolces mans em fan somiar.

Mans en somnis, mans damunt l'ànima,
¿sé, per atzar, què us vau dignar,
enmig d'aquests rumors malvats,
a dir a l'esperit que s'esglaia?

¿Enganya ma visió casta
d'avinença espiritual,
de complicitat maternal,
de devoció estreta i vasta?

Dolços pesars, pena tan bona,
somnis beneïts, mans venerades,
feu sisplau el gest que perdona!

Paul Verlaine. Saviesa = Sagesse. 2026. P. 82-83

Traducció, pròleg i comentaris de Marta Pasqual.

Text en català i francès.

Romandre

                     Alguna vez
          Alguna vez tal vez
      me iré sin quedarme
me iré como quien se va

         Alejandra Pizarnik

Com menys em desplaço
més noto el moviment
del territori
que no vull abandonar.

Fidel a la terra,
fidel a la terra,
fidel a la terra resisteixo
la fugida del viatge.

La promesa del nòmada
és sedentària.

De: La incertesa del cultiu. 

Anna Fernández. Partir. 2022. P. 34-35

Il·lustrat per Judith con H.

Epíleg de Lluís Calvo.

Espai imperforat per l'aigua

Espai imperforat per l'aigua de les paraules.

Ploradissa d'espills,
alçament de l'invisible en el transparent.

Enlluernada,
respires fondament la llum i n'obtens
més paraules.

La memòria vagament les reconeix:
apareixen borbollant,

remouen mars i diluvis,

redrecen cossos
salvats per sempre de l'aigua o del desert.

De: I. Minutíssima

Empar Sáez. Òrbita. 2020. P. 32

Els infants matiners

Molts infants ensopits, de bon matí,
suren per la ciutat, i el seu entorn,
amb la mare o el pare, que, apressats,
els porten a algun lloc que desconec.
(A casa els avis o a la guarderia,
probablement.)
                      Viatgen en cotxet
o en motxilles petites de colors.
Es fa difícil de baixar l'escala
del metro, amb un cotxet de criatura.

Temps estrany, de viatges infantils,
de moviments de gent amunt i avall
frenètica i nerviosa.

                                 Tot va bé,
La gent es mou, vol dir, doncs, que té feina
i que pot anar fent, i pagar un pis,
durant vint o trenta anys, perquè cal viure.

Com seran uns infants tan viatgers
quan siguin grans?
                  Vaixells en la tempesta,
nòmades, inquiets, ocells de pas?

Potser més d'un escollirà la pau
d'un pis que els pares van pagar amb esforços
gràcies als seus viatges matinals.

I rere els vidres d'aquell pis, antic,
sense ambicions, tranquils i sedentaris,
contemplaran una ciutat immensa
que jo ja hauré perdut per sempre més.

De: Passeig
[Aquest recull de poemes va rebre el premi 'Hilari d'Arenys' l'any 2004]

Júlia Costa. La pols dels carrers. 2005. P. 21-22

Il·lustracions de Bernat Borràs.

El teu nom, entre somnis

Els teus cabells, devesa cap al tard,

el vent fa voleiar. I per les venes,
glops somnolents o embats a les esquenes,
els rius aviven el teu cor gallard.

Alces uns ulls com campanars, esguard
que fa més viu un llarg record de penes;
amb rostre adust, altiva m'asserenes
quan estic sol o quan em sé covard.

I mira que et puc fer retrets quan pinto
la teva imatge, pedra preciosa,
perquè també el desdeny perviu estona:

M'has volgut sempre infant, potser gelosa,
i ara he crescut. Diré el teu nom, Girona.
(Somric amb tu escrivint això i llegint-ho).

De: La ciutat viva.

Albert Rossich

Es troba en el llibre:

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 182

Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.

Il·lustracions de Mercè Huerta.

Penses en l'arbre

Penses en l'arbre que s'omple de serps
-tu hi empeltes la poma-,
penses en els fruits escrits que davallen
amb picarols i cossos ondulants.

Oferiments linguals, retràctils, ventregen
en l'aire,
avancen per aigualeres i fangars.

Desarbrada, esborres el rastre carnal
on s'aparia la culpa.

Prova de desembullar les teves branques,
de pujar per la llum ufana
i esperar, enroentida, la pluja, la grana,
el fruit innocent.

Prova de no distingir entre arrel,
fruita, vena i serp;
entre carn, terra, sang i paraula.

I no arranquis els ulls càndids de l'escurçó,
ni la nit mistèrica dels arbres;

hi han desat, abandonades, pellofes
i escates lluents,

hi han desat el verí benigne que rebrosta,
incoercible, de l'aiguaneix.

Empar Sáez
(Pertuis, Provença, 1963)
Inèdit, 2020

Es troba en el llibre:  

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 67

De: Arbre de les serps (Radermachera sinica)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Iuca

La iuca m'interpel·la i miro endins
per perdre'm en l'arrel del seu misteri,
la saba al cos, la seva sang.
L'entorn m'aguanta la mirada
No hi ha dolor ni por
a recer de l'esguard de les fulles.

Bruna Generoso
(Barcelona, 1986)
Inèdit, 2020

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 119

De: Iuca (Yucca elephantipes)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

B'ELEEB'

Tornaran,
els rius també parlen,
es trenquen i ploren.

Un d'aquests dies o d'aquestes nits
tornaran
ho saben els ocells
un dia tornaran amb fúria
com arriben les tempestes.

Tornaran, i davant de la necessitat de retrobar-se, reobriran els seus camins antics,
sacsejaran la terra
i alliberaran les artèries que l'humà ha obstruït.

Ho saben els ocells.

De: Rumors del meu pensament.

 Guatemala

Idioma: Maia q'eqchi'

Manuel Bolom Yaxcal

Llengües vives : mostra poètica de llengües indígenes d'Abya Yala. 2025. P. 127

"Agraïments" del PEN Internacional. 
"Llengües vives. El procés" introducció.
"Cada paraula en llengua aborigen és una bala per la llibertat" d'Urtzi Urrutikoetxea.
"A tall de presentació" de Miguel Ángel Oxlaj Cúmez, editor.
"Introducció a l'edició catalana" de Laura Huerga.

Traducció d'Octavi Gil Pujol.

Plou i fa sol

                Admirant una vegada més la societat civil catalana
i aquells exiliats nostrats, que encara no poden tornar a casa

Les meves tv's no funcionen,
i algun polític nostrat per fi aprèn
a parlar en la nostra llengua.
Sí, la catalana, la meva i la de la gentada,

la que més he estimat i estimo.
A Badalona, què en diria el Mestre?
Què en pensarien aquells soldats,
els de Muret, en la jacobina França?

Mentrestant encara hi ha gent
que no pot tornar a casa.
Expatriats: m'hi apunto.
Exiliats: quina basarda!

Marta Pessarrodona. Re(visions). 2026. P. 61

Pròleg d'Àngels Gregori.
Epíleg d'Andreu Gomila.

Meravella

Donar-te dos llamps
dins una botella

i els trons en una altra
que hi faça parella.

Penjar-li del coll
al llop una esquella

i caure de son
comptant una ovella.

Creuar l'oceà
al llom d'una abella

i alçar-me d'un bot
si un Boeing m'atropella.

Llegir-te la ment
guaitant per l'orella

i fer créixer boscos
quan plante una estella.

Menjar al McDonald's
un plat de paella

i els fils de la història
que els talle el titella.

Fugir del poema
dit amb cantarella.

Açò sí seria
una meravella.
(O no.)

Pau i au. Després de l'u ve el dos (i darrere ve el tercer, que encara pot ser pitjor). 2024. P. 14-15
Il·lustracions de Vane Julián.

VII Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí.

Tens la força de les coses

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

Enric Casasses. D'equivocar-se així. 1997

També es troba en el llibre:

Enric Casasses. Petits poemes. 2025. Poema 2

Il·lustracions de Mercè Galí.

Edició a cura de Judith Barnés.

Les alzines i els roures

Les alzines i els roures,
amics de les bruixes,
obren les branques per respirar
l'aigua que els xopa
i els dona la força
per gaudir del vent,
de la llum, dels ocells,
i de la remoreta de la nit
teixida de mil silencis.

Joana Bel
(Barcelona, 1965)
A la nit, el bosc belluga (poemari) per a infants) (Baula, 2005)

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 251

De: Roure (Quercus petraea)

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Emprendre

Emprendre rutes
de l'esperit fa eterna
la vida al Cosmos.

De: Instants

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 233

Pròleg de Carles Duarte.

Mare

Melic endins
un cordó tiba el baf
umbilical.

De: Vuit haikus

Damià Rotger Miró. L'ésser i el llamp. 2025. P. 72

XXVII Premi de Poesia Vila Lloseta de poesia 2025.

Hauríem d'aspirar

Hauríem d'aspirar a ser una hòstia:
rodons com el llevat, fermentats com el pa,
nutricis com farina. Hauríem de voler
tenir molla, i la crosta per si ens cal.

Però la mona ho desmentia:
-Què en farem, aleshores, del desig?

XXVII

Sebastià Alzamora. La part visible. 2009. P. 47

Premi Carles Riba 2008.

Flor que fa

 Als versos, fills
一flors, al ventre.

Laia Martínez i López [Laia MaLo]. Afollada. 2016. P. 10

Epíleg "Laia Martínez i López: sense trampes" d'Antònia Vicens.

Solitud

Les pedres també volen estar totes soles.
I les oliveres
i les cases tancades, amb ombres fosques, a l'aguait.

De: La dona és un signe guixat al mur d'Al·là.

Bejan Matur. Al seu desert. 2012. P. 32

Versions d'Albert Roig.

Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.

Escriure

                 Escribir un poema es reparar
la herida fundamental, la desgarradura.
               Porque todos estamos heridos.
                               Alejandra Pizarnik

Escriure l'esquerda
fins que la paraula es fa caverna
on reverberen tènues veus de l'endins.

Acollir el dolor que sanglota
i bressolar-lo amb cançons
fins que s'adormi tranquil, a la falda.

I, llavors, sentir-lo respirar,
contemplar-ne la poesia.

De: La intempèrie.

Marta Coll Autet. Niu de dols. 2025. P. 42

aquesta llum

aquesta llum
no deixa créixer res
tanco els ulls
i busco

Júlia Sentís. Palpentes. 2026. P. 9

VIII Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2025.

Després de la pluja

Després de la pluja les formes
dels arbres de plom. Mas
sa tallants. El color que substitueix
els negres d 'una tarda plu
josa. Un blau propi de quan
para de ploure sobtadament.

Ha estat estranya la desaparició
de les formes en l'aire. La caiguda
dels tons. Tot d'una han vo
leiat les formes en l'aire.

Fiama Hasse Pais Brandão. Amor pels llibres = Amor pelos livros. 2004. P. 58-59

Traducció de Jordi Domènech.

Text bilingüe català-portuguès.

Nota dels editors i nota biogràfica.

Urbs de llum

Urbs de llum, matí, temps edificat.
Indret on llogar les hores. A canvi,
Un solar, la selva de males herbes
Cap a la fi de la tarda. Parcel·la
De raval, com al lleure d'extraradi
Construiré la llar, la nit serà.

De: Plànols

Anna Pantinat. Construcció de la nit. 2013. P. 9

Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors 2012.

Oasi

Tots els teus ensenyaments són com l'empremta
de les sabates sobre la pols: són els fills de les
sabates, però no són les sabates.
               CHUANG-TZU

Tots els neons de l'aula s'encenen per mirar-vos
i un fil blau es projecta dels vostres ulls als meus.
Navego amb els rems de la veu
pel vostre oasi invicte, i vaig plantant a l'aigua
els mots que aneu teixint amb fils del meu desert.

De: III. Dinou retrats i un autoretrat

M. Rosa Font Massot. Un lloc a l'ombra. 2011. P. 66 

Premi Carles Riba 2010.

Cada pedra

Cada pedra d'aquest barri mariner
em diu bon dia tot picant-me l'ullet,
i sé que li agrada veure'm sovint
vagarejar distreta pels seus carrers.

De: Tornar al mar: d'Essaouira a la Barceloneta, setembre - desembre de 2016

Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018. P. 62

Dibuixos de Noemí Morral.

Lickan-Antay

al lloc més àrid del planeta
allà on el fred glaça les nits
i cremen els migdies -incendis sense foc-
al desert d'Atacama   a Xile
hi ha relats hi ha llegendes  memòria
una llegenda remota que convoca la vida
la vehemència tenaç de qui creu en el sí
de qui vol resistir i vol fer demà

res d'això no sabia
fins que he mirat de prop  aquests teus ulls

De: Emergència

Mireia Calafell. Si una emergència. 2024. P. 52

Epíleg de Pol Guasch.

Premi Carles Riba 2023.

Aixopluc

Els cants desconeguts em donen aixopluc.
Les seves veus s'apropen amb ales rialleres
pels racons i carrers de la meva ciutat.
Enyorada dels sons desterrats del meu poble,
els abraço amb els meus, vius, llançats a l'oblit.

De: Viure

Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 36

Pròleg de Montserrat Rodés.

Quan aquieto la ment

Quan aquieto la ment,
l'ocell em parla, la roca em parla, l'arbre em parla...

El pessigolleig a l'estómac
com a presagi del fulgor.

El remoreig abstracte
em basteix una llar.

El bosc m'empara.

De: L'empara.

Marta Coll Autet. Niu de dols. 2025. P. 59

bellesa

  les mans de la mare
             riuen a l'alba

      amb pomells que
                   li ofereix

                       l'home
      de mirar maragda

                    i cor net
            que em gesta

                      al caliu
     de la pell nacrada

                  i el parlar
amorosit que escolte

De: lladregot de monotonies.

Mercé Estrela Tena. Llengua de fang. 2026. P. 39

Pròleg "Ha plogut molt: la poesia de Mercé Estrela Tena" de Lluís Roda.

Nota biogràfica.

Premi Festa d'Elx 2025

Va néixer com neixen els oracles

Va néixer de la besada d'un oratge contra la mar dolça
estimbant-se al si de la blavor profunda,
escampant l'esclat de l'arribada,
banyant cabres i corbs marins,
alzines, pins i ratapinyades,
pertot n'hi hagué d'escuma clara
            i per un instant
el món tornà lletós i efervescent:

             la mar fou una gran nevada.

Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 15

Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.

26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.

Olivera amb ocells

Olivera silenciosa entre parets seques,
mística olivera enmig de les vinyes,
presència bíblica antiquíssima vinguda del mar
a la terra fèrtil d'una Galilea empordanesa,
sovint m'hi abraço per sentir
el seu dolor callat sobre la terra
com un plany que neix i mor en cada albada.
Un vent tebi de mitja tarda alça la pols platejada
de les fulles d'un verd metàl·lic
tremolós i aspre.
Em plau envoltar la soca rugosa i clivellada,
el tronc retort, la seva pell acerba
i sentir la saba que batega com un cor
sota l'escorça
i al capvespre escoltar els ocells que van callant
fins adormir-se entre les branques.

Isabel Oliva Prat
(Girona, 1924)
Inèdit, 2015

De: Olivera (Olea europaea)

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 193

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Efectes

Encara amb els efectes d'aquell pes,
la densitat del núvol, la blancor
perplexa, encara el dol dels seus efectes.

I de sobte aquell vent. Fora de tu,
tan fugaç, tan incert, com aquell lila
que pren alguna cosa de les flors.

I la terra de sobte entre els cabells,
i de nou encegar-te com la terra
que es desborda i se n'entra dins dels ulls.

Teresa Pascual. Tot passa baix. 2022. P. 23

Il·lustració de la coberta: José Ramón Borràs.

SER, DIR, FER

Quantes coses perdem per por de perdre,
quantes coses no fem per por de ser,
quantes coses no diem per no saber dir.
No sobren paraules i manquen fets.

Us enganya ben prou qui digui el contrari.
Mai n'hi ha prou de present, sempre ens en falta.
Som ara i aquí i la prova n'és que el cel és blau
i que el món respira. O que el cel és roig, tan se val.

Quan la il·lusió es transformi en pedra
o arribem a creure en la mentida;
quan ja no sentim que som res,
sabent amb certesa que encara som.

Llavors i només llavors podrem excusar
que ja no tenen sentit els colors.
La resta és tan sols un no saber dir,
un no voler fer per a no haver de ser,
un tenir por de perdre allò que estimem.

Quantes coses perdem per por de perdre,
quantes coses no fem per por de ser,
quantes coses no diem per no saber dir.
No sobren paraules i manquen fets.

De: Pensar-te

Muntsa Prat. Els secrets de les paraules. 2016. P. 71

Pròleg amateur de Roger Cònsul. 

Diàleg

Tu dius incendi,
jo dic natura morta.

De: Sutge d'ara

Meritxell Nus. Alzines, mascares, estalzí. 2022. P. 30

Pròleg de Maria Barbal.

L'Everest

L'Everest cau, roc per roc,
en un strip-tease psicòtic,
l'erm, porós, supura vòmit,
el pla es plega fent manyocs;

el mar s'alça i flota en flocs
en mans d'huracans despòtics
i en uns volcans espasmòdics
les selves salten al wok.

Entre el rebuf d'un gat gòtic
i esgüells d'un verro barroc,
el món s'esqueixa, caòtic,

pres d'un onatge de foc,
i l'Humà esdevé anecdòtic,
entre el no-res i el molt poc.

De: El ritme

Josep Pedrals



Exploradors, al poema! : taller de poesia amb Josep Pedrals. 2014. P. 77

Una gallina xica

Una gallina
xica, tica, mica,
camacurta i ballarica,
va tenir sis fills
xics, tics, mics,
camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat
xica, tica, mica,
camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat
xics, tics, mics,
camacurts i ballarics.

Popular

De: 3.1 poesies per escoltar. 10 poesies per escoltar. 1r cicle educació infantil (0-3)

Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023. P. 64

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà.

Pròleg: Teresa Colomer.

Persistència

Què atrau els mosquits de la bombeta
si en atansar-s'hi esclaten i l'ombra se'ls empassa?
Quina inquietud mou les abelles a picar
si amb el fibló clavat endins moren després?

Perquè no podem respondre, persistim.
Perquè no volem pensar-hi, ens atrevim
i alcem el vol sota els llençols de nit, així.

De: I.v.tr.mudar

Mireia Calafell. Aquesta sang. 2024. P. 89

Va de fruites i cors

Qui m'ho havia de dir!
He plantat
Un cor de cirera amb gust tardorenc.
N'ha sortit
Un pruner empeltat d'alegria,
Magre i esvelt.
Vora seu,
El magraner creix robust com mai.

Assumpció Costals Puig
(L'Escala, 1960)
Dins el recull Poemes per La Marató, 2011)

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 149

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Tenc un, dos, tres

Tenc un, dos, tres,
quatre, cinc, sis, set
sentits obrint-se a l'infinit;
dilatant-se als ossos,
fent-se un lloc entre els teixits
de la carn tendra que s'encén
com l'horitzó d'una aurora sense niguls.

Tenc un cos que torna aigua,
brillant i cristal·lí com un esclat d'astres i lliris blancs;
translúcid, com els fantasmes d'abans,
que complau pulsions tronades.

Tenc una certesa: craterada, la lluna estima.
Ferida, jo també estimaré un dia.

De: #embat

Clàudia Darder. Com una cussa. 2026. P. 50

#la necessitat caníbal d'existir en l'altre, postil·la de Miquel Perelló.

Massa sovint

Massa sovint
em demanen
què és per a mi
la poesia.
Mira, abans
de fregir el peix
l'escat, l'esbutz,
el rent, el sal
i l'enfarín.
Ah, i l'oli,
d'oliva i ben calent.
Au, circula.

De: Xampú xampany

Antonina Canyelles. Xampú Xampany. 2025. P. 140

Portada: Helena Tarrés.

El silenci de les plantes

La coneixença unilateral entre jo i vosaltres
no evoluciona pas malament.

Sé què són fulla, pètal, espiga, pinya, tija
i què us passa al desembre o a l'abril.

Malgrat que la meva curiositat no és corresposta
m'inclino especialment sobre algunes de vosaltres
i per mirar d'altres estiro el cap.

Tinc noms per a totes:
auró, bardana, herba fetgera,
bronsa, ginebre, nomoblidis, vesc,
vosaltres no em doneu cap nom.

El nostre viatge és compartit.
Als viatges compartits, al cap i a la fi, es parla,
s'intercanvien comentaris sia sobre el temps
o sobre les parades que passen veloçment.

De temes no ens en faltarien, tenim molt en comú.
La mateixa estrella ens té al seu abast.
Projectem ombres obeint les mateixes lleis.
Intentem saber quelcom, cadascú a la seva manera,
i el que no sabem també ens assimila.

Només pregunteu-me, us ho diré tan bé com pugui:
què és realment mirar amb els ulls,
per què em batega el cor
i per què el meu cos no té arrels.

Però com contesto preguntes que no feu,
si a més soc algú per a vosaltres
tan ningú.

Epífits, boscos joves, prats i joncars,
tot el que us dic és un monòleg
i tampoc no sou vosaltres qui m'escolta.

Parlar amb vosaltres és necessari i impossible.
És urgent en la vida amb presses
i s'ajorna fins mai.

Wisława Szymborska. Instant. 2018. P. 32-35

Traducció: Joanna Bielak.

Títol original: Chwila.

Text en català i polonès.

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia».

Creació

Escolta i mira: les muntanyes s'alcen
i els rius sota la terra minven
fins tornar-se qualls de sang closa,
una vena de blavor mineral.

La terra
potser el vent se la sap de cor.
El vent frega els arbres i els cors
i mor.

De: La dona és un signe guixat al mur d'Al·là.

Bejan Matur. Al seu desert. 2012. P. 40

Versions d'Albert Roig.

Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.

XXXXIII

En plena recuperació
em sento estranya dins el meu jo.

Però quan estic damunt
la fi del món,

em fas un petó al front,
i per un instant
sembla que s'hagi acabat tot.

De: III, desconcerts

Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017. P. 75

Pròleg d'Anna Aguilar-Amat.

Beuratge

Somni viscut i somni somiat,
goig i naufragi dins el mateix cos.
Quina font de raig més fresc i profund
quan junts us hi dissoleu sense fre!

Embriagats d'imaginació
apaivagueu dia a dia la set.
Doll de l'anhel d'on salten els sentits,
s'hi abeura el sentiment de cada insomni.

Somni viscut i somni somiat,
del jo, del tu, de l'endins de nosaltres,
quan respireu conteniu el millor,
l'etern beuratge de la llibertat.

De: Viure

Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 24

Pròleg de Montserrat Rodés.

Creences

Crec en el nom del meu pare
i sobretot crec en el nom de la meva mare,
crec en el dia
i sobretot crec en la nit,
crec en les indefinicions del Diccionari General de la llengua Catalana,
crec que el color de les flors
no és el color de les flors
ni és el color,
crec en la mort i crec en el somriure,
crec en la Via Làctia
i en les aurores seminals,
crec en la desesperança,
crec en el càlcul infinitesimal,
crec en els llops i crec en els anyells,
crec en l'atzar, que és com no creure en res,
crec en els virus i crec en els microbis,
crec en alguns poemes,
crec que la set és el nostre baptisme,
crec que la por mata la llibertat.
No crec en mi
però crec en el que escric.
Crec que demà és un dia d'ahir.
Crec que un final és un final, un punt.

De: Magnicidi (2022)

Eduard Sanahuja

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 73

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

L'arrel

L'arrel més profunda
la que arriba més enfons
més endins

la que es deixa veure
la que va arran de terra
arran de pell
la que està desprotegida
la que no té terra on solcar
on endinsar-se
la que ja no cerca aigua,
sinó aire

un alè.

La profunditat és la pell
del cos i de la paraula.

XVII.

Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 43

Imatge de Joan Bauzà Nigorra.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.

L'oposició

L'oposició a rei
quedà molt bé.

S'hi va presentar certa quantitat de reis
i un candidat a rei.

Com a rei van triar un cert rei
que havia de ser rei.

Va obtenir punts extra per la nissaga
l'educació espartana
i pel captivador
somriure amb què agarrà tots pel coll.

Sobre història va respondre
amb un magnífic sentit del silenci.

La llengua obligatòria
va resultar ser la seva pròpia.

Quan parlava d'assumptes d'art
quasi va partir el cor als del tribunal.

A un dels membres del tribunal
li'l partí del tot.

Sí
aquest segur que era rei.

El president del tribunal
va sortir corrent a cercar el poble
per a poder-lo lliurar
solemnement al rei.

El poble
estava enquadernat en pell.

Ewa Lipska

Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda.

Es troba en el llibre:

XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015. P. 57-58

Palau de la Música Catalana, 18 de maig de 2015.

Directors del Festival: D. Sam Abrams i Teresa Colom.

Espai escènic: Cube.bz

M'agrada més

M'agrada més
escriure cartes a persones mortes que no pas a persones vives. Els morts
escolteu més bé. Les mares no us moriu mai. Us transformeu en
sang púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

__________________________________________________________

Gústame máis
escribir cartas para persoas mortas que para persoas vivas. Os mortos
escoitades mellor. As nais nunca morredes. Transformádesvos en
sangue púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

De Camuflaxe (2017)

Lupe Gómez

Es troba en el llibre:

40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 46-47

Traducció d'Eduard Velasco.

Descans sota til·lers

M'assec sota els til·lers perfumats que m'acullen
amb el fervor frisós dels braços desitjats.
El cel, serè, és dens de les pregàries
que em fan gaudir la pau.
Enllà dels prats, el batec incessant que conec;
a prop de mi, la soledat.
Desmais de pensaments em barren el paisatge
i no veig l'infinit.
Però et tinc a prop meu,
i et sé i sé de l'agombol de la teva ombra,
de com m'encisa el moviment
de les fulles bràctees, amoroses,
quan busco el teu repòs
i el teu encant de xuclamel.
Quan necessito l'aixopluc del cos...

Asseguda sota els til·lers, florits de fantasies,
m'adormo, i tendrament somnio.

De: De arboribus

Montserrat Altarriba i Vilarasau
(Cabrianes, Sallent)
Inèdit, 2007

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 266

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Arrels

Caminem pel rial i el sauló cruix
quan tornem del Remei amb llum de tarda.
Als marges del congost, com un embruix,
baixen arrels per la paret isarda.

Sense l'abric segur de la foscor,
repten avall, suspeses a mig aire;
pregona voluntat, obsessió,
el darrer crit emès per un minaire.

Tota la vida estenc, també, arrels,
milers, i troben terra assaonada
o pengen mudes, mortes o rebels,

guiades pel desig i per l'atzar
en el rial on una torrentada
s'ho endurà tot, un dia, fins al mar.

II

Salvador Comelles. La paraula en el temps. 2019. P. 41

L'enemic del poeta

Baixo lentament
de sobte ric, sense voler-ho
sempre ric
entro a l'esquerre, a la cuina buida
obro els quatre porticons de la finestra que dona a l'est
m'assec a la taula amb pomes escampades
m'abstrec tota sola.

Sola gaudeixo dels moments de l'alba.

Maria Lainà

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 54-55

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Le livre est sur la table

Em distrec.

Les línies reculen,

tanmateix tu insisteixes

a pentinar-te els cabells com abans

a guarnir-te el coll amb tres voltes

                                              de perles falses,

a passejar en l'espai que et concedeixo

acariciant la meva memòria remota

amb frases que evoquen veritats més poderoses.

Podem, si vols, escollir un altre matís

o bé una melodia més suau

però no la disposició que invalidarà

el sentit d'aquesta nit

que ara s'estén indiferent damunt les nostres vides.

Hi ha simetria en les intencions

i això, sens dubte, crea una certa eufòria.

Però el pas no és constant

i la mirada no s'avé amb la corba

                                             del dibuix.

Tota la bellesa que et pertoca

es troba en la teva mà nua.

Haris Vlavianos

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 66-67

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Si t'arrossego pels canells

Si t'arrossego pels canells
fins a l'aigua,
si t'estiro d'un braç
fins al límit de la pell
i et demano, així,
com una tortuga antiga
els dits, la mà,
el somriure d'una vestal

recorda,

com l'obertura
de la sisena de Bruckner,
que la memòria és
una altra manera de rebentar,
i que és el meu desig allò que
irrevocable, inubicable,
com una immensitat clavada
en el centre de la realitat,

et constitueix.

De: # 1. domini

Raquel Casas Agustí.  El foc dels heretges. 2025. P. 25

Epíleg de Lídia Gàzquez.

XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.

Om

 (a Court Green, North Tawton, Devon)

                                              L'amor és una ombra
                                                            Sylvia Plath

I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.

Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!

T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.

He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.

Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019

De: De arboribus

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Amor per la casa

Estima la casa.
Espai vivent, velles arrels.
Sosté la casa com un atlant
i encara és una nena.
No hi ha edat per fer-se càrrec del que s'estima.
Els pocs anys en valen trenta, seixanta, o més.
La mare li traspassa el deure.
El patriarca li arrabassa el dret.
Així la casa es fa i es desfà.
I ella no sap on és
si no és en l'amor per la casa.

De: La casa

Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 57

"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.

Fotografies: diversos autors.

Deu nets

Són deu camins marcant tresqueres noves.
Són deu rebrots assadollats de saba,
oberts a tots els signes i a les proves
on pot fallir la voluntat esclava.

On reviurà la flor reengendrada
que ha perfumat les hores del meu viure?
En qualsevol o en cap?
                                     Que la brotada
al cor de tots sigui fecunda i lliure!

                                                        
                                                         1989

De: Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491

Pròleg de Carles Duarte.

al bosc de vidre

Ara vens i t'asseus vora el tronc:
baixes de la vall amb el pigment als llavis
i el desig de noms i vesc,
o de la sang de nacre dels àlbers
que ens lliga als líquens: a la vetlla
de dir-nos cançons
al llarg dels segles.

Desfem assegudes el pes dels clavells
pètal per pètal,
i encenem la llàntia:

recordem les antigues,
enllà remem transfigurades
ens endinsem al bosc de vidre
mudant l'escorça humida.

Et miro i ja dorms:
dorms amb el noms enfora de la ferida.
Arraulides com els verbs florint, fetes   llavor   tija   circell
a la boca breu dels pigments.

I tu aquesta nit
et dius crisàlide.

De: Flamígera

Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P. 25

Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.

Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.

50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

Atrevir-se

         (a Olga Xirinacs en el seu 85è aniversari)

Atrevir-se.
Ser un llum en la tempesta.
Atrevir-se a parlar,
a no desertar de la veu.
Atrevir-se,
fer un davantal de paraules,
besar la Natura.
Atrevir-se.
Moure l'esperit del vent.
Atrevir-se a ser
casa i frontera,
dona vertical
en l'alba que acomiada la nit.

De: Vetlla l'art el Déu de la vida

Teresa Costa-Gramunt. Ran de terra, ran de cel. 2025. P. 62

Il·lustracions de Ton Sant.

Introducció "A tu, lector, lectora" de Teresa Costa-Gramunt.

Bucovina II

Paisatge que va
inventar-me

Creuat per rius diversos
boscosos
els turons de nabius
ennegrits de mel

Cançons
en quatre llengües agermanades
en un temps escindit

Dissolts
flueixen els anys
vers una riba que s'ha fos

Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022. P. 51

Traducció de Feliu Formosa.

Pròleg de Heike van Lawick.

Text bilingüe català-alemany.

Pollancre

Ignoro tot el que pot cloure un arbre,
però ara et tinc, pollancre, ben a prop,
amb el fullatge penjant quasi just
sobre el paper, fent-me de sostre. Experta,
la teva soca, ressortida, rugosa,
em fou l'esglaó, el portal de benvinguda
al país més pla, curull de gavines
i d'arrossars, i per çò, asseure-m'hi
fou de les primeres coses que he fet
en aquest calorós estiu. Adés
calles mentre el jorn s'acotxa i el cel
és blau i nacre. Calles vora l'aigua
que rep la nit amb un plor fragmentat.
Una lleu brisa és la pau de les teves
alçàries. Merlets de llum dels insectes
i dels moixons, i jo a sota contemplo
l'infant assegut al sòl de ciment,
el pou, el taronger nan... i em sembla
com si l'univers fos, des de la saviesa
del tan vetust tronc, una diminuta,
dringant, bonica, bola de cristall.

Maria-Antònia Grau i Abadal
(Badalona)
Paradisos (Clavell, 1996). Escrit a Sant Jaume d'Enveja.

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 231

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Nedar

Aquí davant hi ha un banc buit,
un fanal que em coneix i les ones,
petites, que trenquen contra el moll.
Darrere meu, tots els dies que fa
que respiram el salobre, dolç, salvatge,
del Port, que nedam amb cocodrils,
dofins i naus espacials, de s'Arsenal gran
a s'Arsenal petit, bots dins l'aigua
i la pell que s'arruga de tanta mar.
Ara podries dir-me que ho has vist,
que has après a fer servir el salabre,
que saps què són els estiregassons,
que aquest mar, el meu mar esmunyesdís,
és el més petit i bonic de la Terra.
A dalt, dormen els nins, cansats.
Aquí, m'esperes com si sempre
m'haguessis esperat perquè demà
tornarem a s'Arsenal, nedarem un poc
i marxarem amb ganes de tornar-hi.

De: 1

Andreu Gomila. Joia. 2023

Epíleg: "La poesia immediata" d'Andreu Gomila.

Llançà

    A Titon Bordas de Puig

El qui vulgui navegar,
a Llançà!

Viure a la serra o al pla,
a Llançà!

Vinya, fruiters i olivar,
a Llançà!

Grifeu, platja on reposar,
a Llançà!

Faner i Farella a la mà,
a Llançà!

Catalans al Castellà,
a Llançà!

De: Alt Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024. P. 71

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Quilòmetres enrere

Quilòmetres enrere de pulsions indissociables,
cerca l'espai en què el símptoma esdevé permeable
i apuntala amatent el seu objecte,
fragments de vincles que assagen
de recompondre's i trobar el pols
on habita el centre contorbat del record:
punts de revelació obrint imatge i visió,
símbols i desmesures m'allunyen del son.

De: Resignificació, VI

Carla Marco. Vivàrium. 2024. P. 74

Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.

37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024.

Tu que em sotges les tares

Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.

Joan Todó

Es troba al llibret:

17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19

La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.

Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.

Conté fotografies.

La mar

                No és el tacte
l'únic que desem entre la memòria
                                                dels dits.

De: Des de la mar Mediterrània.

Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 45

Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.

26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.

Gir

Adeu, oasi,
no m'esperis despert;
torno a les dunes.

Laura López Granell. Coratge. 2020. P. 66

Llegir en temps de vacances

Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.

No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.

Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.

No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.

De: Marginalia

Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236

"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.

Ítaca, potser

La sang degota encara de les velles murades.
Silenci en la penombra de la cambra reial.
L'arc a la mà, Ulisses, suós, dempeus esguarda
els pretendents, estesos, carnassa en el llosat.

Penèlope, dedins, espera, sempre espera,
li tremola el bell cos, no sollat en vint anys;
té la corona a punt per al lassat monarca,
les mans enamorades frisen per abraçar.

Però un neguit desvetlla la fantasma del dubte:
Ulisses no fa fila de mariner cansat;
de tant en tant li esclata a les nines l'espurna
del blanc de les gavines, i del buf del gregal.

I ella sap que, una albada, carregarà la vela
i es perdrà dins el pèlag, presoner del seu fat.

                        (17 de novembre de 2005)

Josep Vallverdú. De signe cranc. 2009. p. 105-108 

També es troba en el llibre:

Una vela en el mar blau : antologia de poesia catalana moderna de tema grec. 2018. P. 188

Del pròleg, les notes bibliogràfiques i la tria de poemes: D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa.

capdells

I un ble es desfila, record
d'una lluna fragmentada
i dels pètals secs
guardats en un pot
tot fet vitrall
colgat
de llàgrimes.

I una veu es desfila, i recorda:
allò bell no és sinó la mudesa de les branques
o el buc d'estels que s'enclota
silent entre les flames
d'un fil de cel que crema.

De: Còdex

Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P.48

Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.

Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.

50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

No deixis mai

No deixis mai

que es tanqui l'esperança
ni deixis sortir el son
que prens a mitja nit.
No deixis mai
captiu el silenci,
reprèn-lo amb paraules
que siguin capaces
de trencar
un tros de món.
Escolta la nit
i el teu cor.
Observa les fulles
quan verdegen.
Resol les incògnites
que es marceixen en el temps.
Deixa un espai per a recordar.
GUARDA'T LA NIT.

II

Amàlia Sanchís. Poemes d'hivern un capvespre de primavera. 2000. P. 16

Introducció: Xavier Rubert de Ventós.
Il·lustracions: Alicia Verdes-Montenegro.

Dia clar

El cel és tan blau que tot just s'hi afigura,
               obscur, un ocell.
Fa un dia tan clar com en una pintura
              de Brueghel el Vell.
Si no estigués trist, res no fora tan bell.

                                                     (1936)

__________________________________

Bright Day

The sky is so blue that one can barely divine
             a dusky bird.
As bright a day as in a painting
            by Bruegel the Elder.
If I were not sad, nothing would be so beautiful.

                                                        (1936)

Màrius Torres. Parallel rivers : selected poems 1935-1942. P. 20-21

Chosen and translated by D. Sam Abrams.

Textos en anglès i català.                                              

Ítaca

Faig un salt i em costa
recordar-vos, just,
tal com sou i éreu
en la nostra ruta.
Ítaca! Oliveres
petites de fust,
però al cel alçàveu
com uns dits d'argent,
clares filigranes
que amb lluors de seda
ーblanques oliveresー
percudia el vent.
I nosaltres fèiem,
camí esgarriat:

amunt, entre els arbres

ーasenets muntàvemー,
branques d'olivera
m'han escabellat
que no és trobadissa
ni saps on s'escau
la Cova que cerques
de llinda abscondida...
fins que una olivera
t'atura en el cau.

Als ulls ens miràrem,
missatge de pau.

               17 setembre 1965

De: L'esperança, encara. III. Després.

 Clementina Arderiu. Jo era en el cant : obra poètica  1913-1972. Ed. 2026. P. 293

Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams.
Perfil biogràfic de Cèlia Riba. P. IX-XXIII.

Olímpicament

Guanyar m'importa poc.
Gens.

La victòria
que estimo a cegues
i sempre
i molt
és participar
amb tu.

Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018. P. 95

Pròleg de Feliu Formosa.

Blauet

DE KATHLEEN JAMIE

Caminava en mig dels roures
i vaig veure la cascada;
i vaig veure allà a les branques
un blauet que s'amagava,

 Va venir sobre unes pedres,
a tocar de l'aigua fosca;
va brollar-li una cançó
des del fons clar de la gorja.

  El blauet va tornar al bosc;
la cançó hi va anar a darrere:
la cançó del fons del riu,
que es vessava damunt l'herba.

Jaume Coll Mariné. Com les fulles. 2026. P. 28

Notes de Jaume Coll Mariné.

Premi Carles Riba 2025.

Odí

Cap resposta al perquè
sense article de fe
rebre el coneixement
amb baules dialèctiques
per assumir les causes
d'un tot inabastable
amb un aval diví
sense rebre contesta
remetre a la pregunta
i nodrir-se del sol
i rellegir les pedres
escoltar de bell nou
el crit dels animals
els concerts vegetals
auscultar el pit de l'altre
sostreure's per romandre
al reflexiu del verb
negar-se a cap dictat
de mants auguris ignis
i emprar l'alfabet
ocult al mineral
per signar del teu puny
en primera persona
un traç al firmament
i esdevenir estel
fugisser com la màgia
en conjurar el caos
per creuar l'infinit.

Ester Xargay

Del llibre Infinitius (2017)

 

Es troba també al llibre:

A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 190-191

Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.