Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de juliol de 2015

Les mallerengues

Polls de Parus caeruleus al niu a Olost
Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" 
i que és la més bonica de totes), 
són els menuts defensors del bosc  i del jardí 
i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses 
i tan xerraires, que quan hom és molt parlador 
se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".


(Fragment)

J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.

29 de juliol de 2015

El cant

Un cant per a una pàtria.
Amb veu nova ho proclamo, ho anuncio,
us ho dic amb les lletres ben rentades,
esmolades de fresc -no fóra cosa
que us agafés desprevinguts-:
un cant per a una pàtria.




(Fragment)



Josep M. Llompart. La terra d'Argensa, 1990
Pr.: Joan Oliver

26 de juliol de 2015

Des de les Closes, I

Abans de l'alba em desvetlla
L'ombra d'una ala de llum
Tanta claror pressentida.

Abrigada de records
Darrera grans balconades
De casa viva entre ocells

Respiro cada alè d'aire
Remor d'escuma en la sorra
Allunyada entre gavines.

Escolto el pols de les roses
Un silenci de parpelles
Damunt els ulls estimats.

Creixença de mots somnio
Encara humits de rosada
Del calze fosc de la nit.



Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores, 1990


24 de juliol de 2015

Endevinalla

Japanese Fairy Tale Series per Teresa Grau Ros
Xic, que cap a la butxaca
no gaire lluny del cor
barret de didal
marinera de mocador
camal de dit de guant
i mitjó al garró
per deixar-lo una estona
fas el cor fort.



Jordi Vintró. Cançons per a en Jaume, 1985

19 de juliol de 2015

XXIV

Escolta, Eivissa, la joia
que convoquen les aigües tranquil·les,
l'immarcescible límit de la mar,
el toc d'or a ponent,
bressol que l'illa ofrena
a les darreres llums.

Escolta aquest entotsolament
de silencis, marítima entrada
a la vall, a la ciutat de la vida.
Que el teu plaer sigui llindar
quotidià al nou dia,
als braços carregats d'amor,
a les alliberadores hores.


Francesc Parcerisas. Triomf del present, 1991

Qui és lliure?

CRATAEGUS MONOGYNA - AGUDA - IB-089 (Arç)
Qui és lliure? El savi que es mana a si mateix.


Horaci, poeta llatí.

El cel


       (Ewe)

De nit, el cel és com una ciutat
plena d'homes i bèsties,
on ningú no ha matat mai un ocell,
ni cap ós ha devorat la seva presa.
No hi ha accidents, ni desgràcies
en la immensitat dels estels.
Allà, tothom coneix l'indret
on viuen amagats els somnis.



Josep-Ramon Bach [recopilador]. Ploma blanca : poesia oral africana, 1999
Il.: Ramiro Fernàndez Saus

L'artista

CAMPANULA ROTUNDIFOLIA - LLANERA - IB-052 (Campanula rotundifolia)
L'artista és una geografia en trànsit,
un pont.


Jaume Plensa, 2003

Ed.: Carsten Ahrens

Flors a Torà

ANEMONE HEPATICA - SANT DONAT - IB-799 (Herba fetgera)
Herba fetgera (Anemone hepatica). Presa a Sant Donat, Torà (Segarra -Catalunya). A 630 m. d'alçada
ACHILLEA MILLEFOLIUM - LLANERA - IB-096 (Milfulles)
Milfulles (Achillea millefolium). Presa a la Rasa de Llanera de Torà (Segarra - Catalunya). A 560 m. d'altura
ALLIUM NEAPOLITANUM - AGUDA - IB-032 (All napolità)
All napolità (Allium neapolitanum). Presa a l'Aguda de Torà (Segarra -Catalunya). A 590 m. d'alçada

18 de juliol de 2015

Perspectiva

Si t'allunyessis una mica,
el meu amor creixeria
com l'aire entre nosaltres.

Si t'allunyessis molt,
t'estimaria amb les muntanyes i les aigües
i les ciutats
que ens separen.

Si encara t'allunyessis
un horitzó,
al teu perfil s'afegirien el sol,
la lluna i mig cel.

Marin Sorescu. Per entre els dies2013

14 de juliol de 2015

Veu

Al cor del vespre lent,
quan el pollanc s'adorm
i els ulls s'han deseixit
del tremolor de l'aigua,
com silenci de pedra
s'imposa aquella veu.

Parla com una mà
que empelta calidesa
sens mesura de risc
en una galta freda.

Lluís Calderer. Mentre la pols es mou, 1995


12 de juliol de 2015

On és el vent?

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.



Núria Albó, dins,


Aire i llum, 1986

Tria: Eulàlia Valeri
Il.: Montse Ginesta

Capvespre al Vallès

Gallecs: Mollet del Vallès (Barcelona, Spain) per Jorge Franganillo a Flickr
Pujol daurat
i serra blava;
La roja lluna,
com pom de sang,
us encapçala.





Laia Ferret, dins,

dos poemes d'amor del sisè Dalai-lama

Yamdrok Tso per Luca Galuzzi [CC BY-SA 2.5 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5)], via Wikimedia Commons
Pel cim de la muntanya de llevant
S'aixeca, blanca i resplendent, la lluna.
El rostre de la mare no nascuda
Torna i retorna dins la meva ment.

El rostre del meu lama en qui medito:
La seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d'ella
Ve i torna a la ment, omnipresent.

Josep Lluís Alay. Arrels del Tibet, 2009

Finestra al mar

TRANSAT2014-DAY_21-28 per Pedro EA a Flickr
Avui la mar és més gran
de l'horitzó cap en terra
i fa unes vies d'argent
que tremolen i llueixen,
la vela ombriva al damunt
i entremig blaves esteles.
Núvols inflats de claror
horitzó endalt s'arrestellen.




Josep Lleonart, dins,

L'aigua, 1989

10 de juliol de 2015

Les paraules

Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l'aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l'arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de flors
a l'amor donaríem?
El de colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
¿no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s'han inventat?

No volem l'aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d'esbarzers...
i en la nostra conversa
volem belles paraules
i no pas mots grollers.



Joana Raspall. A compàs dels versos, 2003
Il.: Oriol Moret

9 de juliol de 2015

La mare sorra

     A Jaume Bassegoda
La blancor segueix desfent-se
en farina de constància
a l'areny de la badia
i, cos a cos, les onades
trenen remor de corol·la
fins que el sol les desajunta
amb la seva espasa jove,


(Fragment del mig)


Agustí Bartra. El vent llaura la mar, 1984 



El setge

Hem travessat més d'un infern
contra la pluja i el vent
i el rigor de la tempesta

N'hem fet força de la por

som la guspira en la foscor
que fondrà aquesta glacera

Quan hem caigut ens hem alçat

renaixent en un cos nou
amb la lliçó més apresa

Sempre amb un peu al record

per no oblidar mai qui som
i fer honor a la promesa

I si penso amb tu m'allibero del meu pes

com tenint les ales d'un ocell

De totes les causes la més noble és la que sents

murmurar incansable entre batecs

El setge que ens estreny sols ens fa més lliures

i de la fe i el seny forjarem un himne

Som fills d'una terra tenaç

que no es doblega ni rendeix
com un xiprer d'arrels profundes

Recordarem els que han marxat

i ens unirem en el seu cant
com una veu al llarg dels segles

Si som petits entre titants

farem que compti cada pas
ja no viurem en l'enyorança

De les ferides del passat

de les batalles que hem perdut
sempre hi neix nova esperança



Els Catarres. Big bang, 2015


5 de juliol de 2015

Et vaig invocar en el temps


Et vaig invocar en el temps,
Elohim,
perquè em donessis ales.
A casa tenim la taula parada.
A fora, reverbera el balbuceig
d'una recerca, d'un desig.
Al tàlem,
alfa i omega es confonen
en el guany per la llum.


Cinquena visió, X


Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions, 2006


Trobada amb una desconeguda


Quan em trobo amb tu, no som només tu i jo qui ens trobem.
Hi és la teva mare, hi és el teu pare i hi són
la meva mare i el meu pare. I hi són la nostra gent -d'abans dels
nostres pares, i d'abans- i tot allò que puguin
haver tingut a veure els uns amb els altres;
si un dels teus parents i un dels meus
s'haguessin conegut, el que els hagués pogut passar és aquí
a l'habitació amb nosaltres. Són imprecisos,
comparats amb nosaltres, són tremolors de llum
reflectida a la paret. I si jo fos
alemanya i tu jueva, o jo
jueva i tu palestina,
o, com aquest matí, quan tu ets una dona
afroamericana i jo una blanca anglosaxona protestant,
potser algú de la teva família va ser arrencat
de casa seva i portat aquí després d'un seguit d'assassinats
per algú de la meva família. Això és a l'ambient,
amb nosaltres. I si ets una dona a la ciutat
on vius i resulta que jo m'allotjo a
l'hotel on tu treballes, i si m'has portat
l'esmorzar en una safata, encara que no
ens haguem vist abans, respirem l'aire
dels nostres llinatges, totes dues. I si
a l'habitació hi ha culpa, o no, o acusació,
hi ha la història de la maldat humana,
i la vergonya, en mi, que algú que potser
era parent meu hagués pogut cometre algun
horror contra algú que era parent teu.
I a l'habitació hi ha, viva,
una pregunta: m'hauria arriscat a prendre mal
per intentar protegir-te, com confio que m'hi arriscaria
per una cosina o una neboda, o m'hauria quedat
a una banda, amb la covardia i l'egoisme
habitual del meu cos que ara comparteix el teu alè,
com el teu cos comparteix el meu alè.


Sharon Olds, dins,



XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 2015
Tr.: Dolors Udina

Estiu

Spiral staircase. Vienna, Austria, Western Europe per Mstyslav Chernov (Self-photographed, http://mstyslav-chernov.com/) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], via la Wikimedia Commons
Al vespre calla el lament
Del cucut dins el bosc.
S'inclina més el gra,
La roja rosella.

Negra tempesta amenaça
Dalt del pujol.
La vella cançó del grill
S'apaga al camp.

Ja no es mou més el fullam
Del castanyer.
Escala de cargol amunt
Cruix el teu vestit.

Callada brilla l'espelma
A la cambra fosca;
Una mà de plata
L'apagava.

Nit sense vent, sense estels.

Georg Trakl. Obra poètica, 1990


I - amb les mans de dins

Passeig amb bicicleta per Teresa Grau Ros a Flickr
amb les mans de dins
ho deixa dit

i amb la veu dels ulls

___

que no hi ha mots
sinó
d'enllà d'enllà

les coses



(Fragment)



Víctor Sunyol. De ser només, 2013