Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" i que és la més bonica de totes), són els menuts defensors del bosc i del jardí i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".
(Fragment)
J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
31 de juliol 2015
Les mallerengues
Etiquetes de comentaris:
blau,
López [Pere],
mallerengues,
Narro [Josep 1902-1996],
ocells,
parlar,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada