Ves a dormir.
Deixa que la nit et torni a vèncer.
De fet, és el més fàcil:
obres la mà i el globus s'enlaira,
caus avall feixuc com una moneda dins un pou,
i els ulls se't tanquen
com trens que arriben.
Dels vagons baixen els somnis:
«Benvinguts!», dius resignadament,
i us abraceu no massa fort.
Manuel Forcano. Les mans descalces. 1993
Premi Josep Maria López-Picó 1992
He pujat i baixat
milers d'escales
sense escalons
ni replans:
prodigis de la música.
Antonina Canyelles. Bistecs de pantera. 2023
Tinc el cap a dalt de tot
per menjar les fulles altes;
quan l'estómac vol fer un rot,
¡ascensor cap a les galtes!
El problema és quan tinc set
i veig aigua enmig d'herbotes:
haig de fer baixar el capet
i haig d'eixarrancar les potes.
Noia del tram, tens l'esguard en el llibre
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja es ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo baixés ara? 一Mai no et sabria els ulls...
Té! Ara ja he baixat!
Joan Salvat-Papasseit. Poesies, 1962
