la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La serra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Carles Duarte. Maríntim. 2008
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maríntim. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maríntim. Mostrar tots els missatges
21 de març 2015
Empúries
El cel empal·lideix de tanta llum,
la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La serra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Carles Duarte. Maríntim. 2008
la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La serra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Carles Duarte. Maríntim. 2008
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)