Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abrigar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abrigar. Mostrar tots els missatges

29 d’abril 2024

Ànima

Allà on desconeixem
no hi porta cap camí
on l'herba creix i abriga
la terra de les vores
dels dos costats de l'ànima.

Allà des d'on buquem,
un jo creua el migdia
encés entre les rutes
on l'ànima separa
la vida amb el seu foc.



Teresa Pascual. El temps en ordre : poesia reunida 1988-2019. 2020

Prefaci: Rosa Maria Belda
Postfaci: Antònia Cabanilles

07 de febrer 2024

Lluna de llum

AMB EL FRED A L'AFRAU DE FEBRER


Lluna de llum que m'envoltes potent.
Tendre l'arment que vigila el pastor.
Ombra dels arbres, caus entintats,
rodanxa de palla segada a Molló.
Flors adormides, flama de gel,
flama de gel i de tènue foscor.
Cor adurent d'eixa nit que ens abriga,
lluna de llum i de feix de bogor.
Neu estesa, inconsútil, real,
neu estorada de tint irreal,
tocada de lluny, perbocant el seu cor.
Foll paradís, avés fi de risc...
Fet d'acord i secreta gaubança,
silenci submís:
llumdelluna d'amor, de mà en càlida entesa.
I remuga la sort que no dura,
i la pell és d'ocell cantador.
Tot és d'or.


Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Premi Carles Riba 2015

29 d’octubre 2012

Dalt del cim

Quan dalt del cim
trobes tantes roques,
tarteres que es van esllavissant,
és bo trobar paraules senzilles,
plantes pioneres
amb arrels d'amistat,
molses i líquens
que abriguin la pedra.

És bo tenir a prop teu
l'avet fidel esllavissant la neu,
lluint branques verdes.
És bo tenir la seva capçada,
triangle de solidaritat,
amistat i amor,
veure créixer les seves anelles
amb el pas dels dies,
tronc generós que pot suportar
el rigor de l'hivern.


—————————

Cuando en la cima
encuentras tantas rocas,
canchales que se deslizan,
es bueno encontrar palabras sencillas,
plantas pioneras
con raíces de amistad,
musgos y líquenes
que abriguen la piedra.

Es bueno tener cerca de ti
el abeto fiel que deja deslizarse a la nieve,
luciendo ramas verdes.
Es bueno tener su copa,
triángulo de solidaridad,
amor y amistad,
ver crecer sus anillos
con el paso de los días,
tronco generoso que puede aguantar
el rigor del invierno.




Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996

Textos en català i castellà

Inclou partitures dels poemes musicats

Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha

Pròleg de M. Àngels Anglada