Quan dalt del cim
trobes tantes roques,
tarteres que es van esllavissant,
és bo trobar paraules senzilles,
plantes pioneres
amb arrels d'amistat,
molses i líquens
que abriguin la pedra.
És bo tenir a prop teu
l'avet fidel esllavissant la neu,
lluint branques verdes.
És bo tenir la seva capçada,
triangle de solidaritat,
amistat i amor,
veure créixer les seves anelles
amb el pas dels dies,
tronc generós que pot suportar
el rigor de l'hivern.
Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996 Textos en català i castellà Inclou partitures dels poemes musicats Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
29 d’octubre 2012
Dalt del cim
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
amor,
avets,
créixer,
Forcada [Assumpció 1947-],
fred,
hivern,
persones,
rigor,
roques,
senzillesa,
tardor
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada