Quan dalt del cim
trobes tantes roques,
tarteres que es van esllavissant,
és bo trobar paraules senzilles,
plantes pioneres
amb arrels d'amistat,
molses i líquens
que abriguin la pedra.
És bo tenir a prop teu
l'avet fidel esllavissant la neu,
lluint branques verdes.
És bo tenir la seva capçada,
triangle de solidaritat,
amistat i amor,
veure créixer les seves anelles
amb el pas dels dies,
tronc generós que pot suportar
el rigor de l'hivern. ————————— Cuando en la cima encuentras tantas rocas, canchales que se deslizan, es bueno encontrar palabras sencillas, plantas pioneras con raíces de amistad, musgos y líquenes que abriguen la piedra. Es bueno tener cerca de ti
el abeto fiel que deja deslizarse a la nieve, luciendo ramas verdes. Es bueno tener su copa, triángulo de solidaridad, amor y amistad, ver crecer sus anillos con el paso de los días, tronco generoso que puede aguantar el rigor del invierno. Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996 Textos en català i castellà Inclou partitures dels poemes musicats Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
29 d’octubre 2012
Dalt del cim
Etiquetes de comentaris:
abrigar,
actituds,
amistat,
amor,
avets,
créixer,
dalt del cim,
Forcada [Assumpció 1947-],
fred,
hivern,
pedres,
persones,
plantes,
rigor,
roques,
senzillesa,
solidaritat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada