que un hom no vol pensar-hi, però ho vol;
és, entre celles, una estranya nosa;
ell ens fa fer ganyotes a la rosa
i donar cop de colze a un raig de sol.
I sols s'allunya, i l'ànima en reposa,
quan en l'esguard que frec a frec se'ns posa
veiem caure una llàgrima en secret,
penedida del mal que no ens ha fet.
Josep Carner. Cor quiet, dins, Poesia. 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada