 |
| A la meva mare He vist en el fons dels teus ulls, tant d'amor i el dolor punyent de veure que endebades havia estat el teu parlar, i el teu fer. I t'abocaves tant dolçament, com sols tu ho sabies pels vells camins que et restaven fidels. La vella casa sota l'ombra espessa, els geranis que regaves lentament i aquell llibre que sempre rellegies. I tu, allí, asseguda de cara a la finestra tot esguardant-te les mans que senties inútils i cansades. Montserrat Abelló. Poemes d'amor : antologia, 2010 |
28 d’octubre 2012
He vist en el fons
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada