Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obagues. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obagues. Mostrar tots els missatges

11 de febrer 2022

Ambició

Sobre el nus perfecte
de la juventud,
aturada serva't,
vida meva. Pugui
de la suma exacta
del cabal hagut
no llevar-ne encara
unitat ni zero.
Que la força densa
que domina en mi
posi a cada anyada
la mateixa inèrcia.
I passin les tardes
en un bell seguir,
com doll que refresca
el quintà i l'obaga

─────────────

High Hopes

Here on the very
nub of youth,
stay put,
life of mine.
I would not subtract
a single jot
from just this amount
of flow.
Let the sheer force
of my solidity
reap, each harvest,
the same inertia.
And may my afternoons slip by
in sweet pursuits, like a spring
refreshing the home terrain
the shady, north-facing slopes.


Clementina Arderiu. The compound heart : selected poems. 2019

Poems in Catalan 

Translated by Julia Dale

21 de juliol 2019

Vora la font

Quan m'assec vora la font
ni m'adono que el temps passa,
perquè l'aigua va cantant
amb veu de seda i d'obaga.

Si algun dia no em trobeu
no em cerqueu dintre la casa, 
que la font m'ha fetillat
i en la pica m'emmiralla.

Sobre l'aigua transparent
puc veure la meva imatge,
pètals foscos vora els ulls
i als cabells l'or de la tarda.

La font perduda en el bosc
sota l'ombra d'una branca
és un cor que s'ha esberlat
i degota fils de plata.

Si algun dia no em trobeu
no em cerqueu dintre la casa,
sinó devora la font
que trena i destrena l'aigua.



Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001


16 de juny 2019

Retorn

...
És per això que ara cerco camins,
l'ombra dels arbres, la fosca obaga
contra les blanques cases.
I així, arrecerada,
escolto el so de la paraula vostra i meva.
Com l'aigua que traspua 
de la paret ombriva,
verda de molsa, i lenta,
es transforma en una sola gota clara.
I ara, asseguda
al llindar de casa meva,
soc amb vosaltres.


(Fragment del final)



Montserrat Abelló. Tot sembla tan senzill. 2016
Edició: Celeste Alías i Laia Noguera

03 de gener 2016

Boscos de l'Alta Segarra

Sovint t'has preguntat
què hi feies
d'infant

al bosc sagrat de Segarra

sota els grans pins t'acollies
lluny de la por
resguardat

enmig de jocs i gatzara

ara ho comprens:
en tendra fronda
serè

et resplendia la cara

t'era greu símbol
semblança
l'obaga

de nou mesos de pau clara

de fet
no havies sortit
ni fugit

encara

del ventre dolç de la mare



Jordi Gabarró. Herois i heroïnes. 1999

Pròleg de Félix de Azúa.

20 d’octubre 2009

A Maria-Mercè Marçal

                     In memoriam

Les tardors són suaus. Gairebé no hi ha hivern,
diuen, i ran del mar s'allarguen els capvespres.
Suspesa com una àliga entre tebis corrents
amb estels sota l'ala, la nit prou que s'espera.

Però jo no trobo les tardors benignes
quan haig de dir-te adeu des de la meva,
trencada primavera de cançons.
I mai no podré dir ponent dolcíssim
si començo a enyorar el teu migdia.

Adeu, veu enrosada, esguard encès.

Ets viva en tants ocells niats a la teva heura!
I en les nítides ones del teu cor desbocat
que sempre es van triar les ribes i la llera,
el solell i l'obaga per al desglaç del cant.



Maria Àngels Anglada


Estiu de 1998 


Il·lustracions: Colita.