La música que vaig sentir

La música que vaig sentir
amb tu era més que música,
i la sang que ens corria
per les artèries era
més que sang,
però el goig que compartíem
era un goig genuí,
i si hi ha algú a qui hauria d'agrair
tot això, ho faig ara,
abans que sigui massa tard
i massa silenciós.

Adam Zagajewski. Elegia elèctrica : antologia. 2024. P. 194-195

Selecció, traducció i pròleg de Xènia Dyakonova.

Edició bilingüe.

Sempre és tard

                     i totes les peülles meves guarnides, en allò
                     que jo era: una dona travessant la claredat
                     del silenci de mi mateixa i la meva ruta.
                                           VERONIKA PAULICS

Al seu costat,
triomf fora del temps,
roman encara aquella
que ara marxa.

I perquè sempre és tard,
única-
ment ser
en el no
els empara.

Maria Josep Escrivà. Sempre és tard. 2020

Premi Miquel de Palol 2020

    

Ara que és tard

ARA QUE és tard, i en el recer d'hivern

escalfa poc el sol,

en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,

la imatge deliciosa d'abundosos oratges.

Ara que és tard, és hora d'inventari.

Quin gruix, el llibre de la vida!

Del rellotge de sol l'ombra aturada,

no en sents la més petita angoixa.

Cap recança: estava previst.

Tots els reductes

de fosca són llum dels teus actes.

Quima Jaume. Poesia completa. 1993

Pròleg: Maria Àngels Anglada