I després dels esclafits de l'estiu, com si s'hagués
de deixar anar del calze una rosa es vincla sobre
un fons negre una tarda inclement de novembre.
La pell encara rosada i groga dels pètals és plena
de taques i un perfum endolcit, com de vellut, es
desprèn discretament de la corol·la mentre el fred
ha començat a rostir-ne les vores. Diu que s'acosta
un altre hivern i ara el pare ja no hi és. Batega en
silenci al cor del temps. Són llargues les nits i ja
fosqueja.
De: Els traus infinits
Ricard Garcia. Les hores ferides. 2025
Epíleg de Ramon Moix Camps.
XXVI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2024.
