Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris molses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris molses. Mostrar tots els missatges

14 de maig 2022

El bosc

El sòl és sec;
l'eixuta llicorella
ens llisca sota els peus,
i les gatoses
esgarrinxen arreu, despietades,
amb mil agulles
aspres i punxoses.
D'on treu, el bosc,
les mates tan florides,
i les meloses cireres d'arboç,
i el verd tan verd
dels pins i de les molses,
i el rovelló
tan roig i tan gustós?
Com surt, d'un lloc tan àrid,
tanta vida,
i aquest batec de creixement constant?
Preguntem-ho als ocells,
a les abelles, als esquirols...
ben cert que ells ho sabran.



Joana Raspall. Com el plomissol : poemes i faules. 1998

Il·lustracions: Glòria Garcia

24 de desembre 2020

Més enllà de la veritat

Més enllà de la veritat,
la tenacitat: d'aquests
arbres nans i molses,
enganxats a una roca plana
que es creuen les mentides del sol i així
rebutgen / la gravetat

i d'aquest cactus, que reuneix
forces
contra la sorra, sí, escorça
dura i espines però ho fa
el millor que pot



Margaret Atwood. Política de poder. 2019

Traducció de Núria Busquet Molist
Pròleg de Caterina Riba

13 de gener 2018

Camí del bosc

T'atreu el camí
que el bosc gelosament guarda,
t'atreu la penombra
i la suau intimitat.

T'atreuen els avets,
la seva forma i alçada
com fletxes de somnis
cercant la claror.

Sents la natura
i el cor mig salvatge
quan més t'endinses
en el bosc interior.

Lentament entens
el llenguatge de branques tallades,
de fulles perennes,
de molses i líquens,
de la humitat i l'enyor.



Assumpció Forcada. Ecosistema. 1998

Pròleg d'Olga Xirinacs.