Els cants desconeguts em donen aixopluc.
Les seves veus s'apropen amb ales rialleres
pels racons i carrers de la meva ciutat.
Enyorada dels sons desterrats del meu poble,
els abraço amb els meus, vius, llançats a l'oblit.
De: Viure
Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 36
Pròleg de Montserrat Rodés.
