Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emprenedoria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emprenedoria. Mostrar tots els missatges

14 de juliol 2013

Entusiasme

Ens entusiasmem per diversos motius i per raons
molt diverses. Esbrinar el que entusiasma una persona
és una bona manera de conèixer-la, de saber, vertaderament,
quina és la seva essència.



Maria Batet ; Francesc Torralba. El valor d'emprendre. 2001

17 de juny 2013

Seny

El seny és un tret característic de la nostra personalitat
col·lectiva. Els pensadors que han reflexionat sobre la
nostra manera de ser com a poble identifiquen aquest
valor com una de les nostres qualitats més reconegudes
arreu. Des del filòsof vigatà Jaume Balmes, fins al
filòsof gironí Josep Ferrater Mora, el seny apareix com
una de les qualitats que defineix la nostra personalitat
moral i que ens ha fet i ens fa mereixedors de respecte
a tot arreu.

Aquesta virtut es manifesta en el mode de prendre decisions
i d'executar-les. No s'oposa a l'entusiasme, ni al vigor. És
una qualitat molt noble que ens fa reflexius i ponderats,
analítics, però no covards.



(Fragment)


Maria Batet ; Francesc Torralba.
El valor d'emprendre : el futur és d'ells, 2011


23 de març 2013

És l'hora d'admirar

És l'hora d'admirar, de reconèixer en públic i en privat
els emprenedors casolans, de poble o de barri, que són
un exemple de coratge: vencen la mandra i la por, quan
l'instint els diu que toca fer-ho. No es deixen impressionar
ni amargar, no estan desesperats, però tampoc no els ve
de gust perdre un minut esperant. Tenen el bon costum
de mirar sempre endavant. Són optimistes informats,
gens il·lusos, només il·lusionats. És gent que, quan
segons qui els insinua que això no es pot fer, té
claríssim que cal fer-ho. I que ho farà.



Fragment

Carles Capdevila. Emprenedors contra emprenyadors. Dins,


Tot està per fer i tot és possible. 2012

19 de juliol 2012

La gestió en una societat postcapitalista

Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès per Teresa Grau Ros
Desitjaria que els directius americans i d'arreu del món 
continuessin valorant el que he estat dient gairebé 
des del primer dia: la gestió és molt més que exercir 
el rang i els privilegis; és molt més que "fer tractes".
 La gestió afecta la gent i les seves vides, tant en l'empresa
 com en molts altres aspectes. La pràctica de la gestió
mereix la nostra major atenció; mereix ésser estudiada.

(fragment)

Peter F. Drucker. La gestió en temps de grans canvis, 2000

05 de juny 2011

Com canviar el món

Dutch "Bermuda" triangle between Monnickendam, Volendam and Marken

Les persones emprenedores socials representen
per al canvi social el que les emprenedores de
negocis per a l'economia. Segons David Bornstein,
es tracta de gent amb iniciativa i creativitat
que qüestionen l'status quo, aprofiten
les noves oportunitats, no es rendeixen i acaben
transformant el món que les envolta.

(Fragment traduït per a aquest blog)


David Bornstein. Cómo cambiar el mundo, 2005


28 de novembre 2010

Ara


L'inici d'un nou projecte
genera una immensa il·lusió
que comparteixo amb vosaltres.

L'objectiu és engrescador,
obert, reflexiu, crític
i acollidor.




Teresa Grau Ros

13 de novembre 2010

Molsa desterrada

Escuela Municipal de Artes y Oficios
Grapat de molsa
collida en lloc ombriu,
molsa desterrada
que sembla que conservi encara
lleganyes d'aigua freda
d'una gota de rosada

(la gota on m'he vingut a rentar el cor).


Jordi Llavina. La corda del gronxador, 2006

11 de juny 2010

Pròleg a El quadern daurat


Idees que fa trenta o quaranta anys estaven
confinades a l'extrema esquerra, fa vint
anys havien impregnat l'esquerra en general,
i durant els últims deu anys han proporcionat
els llocs comuns del pensament social
convencional de la dreta i de l'esquerra. (...)

Una altra idea amb la qual havia jugat molt

de temps era que un dels personatges principals
havia de ser un artista, però un artista bloquejat. (...)

Aquests arquetipus, l'artista i el seu reflex exacte,

l'home de negocis, han emmarcat la nostra cultura:
un ha estat presentat com una persona grollera,
insensible, l'altre com a creador, un pur excés
de sensibilitat i dolor i un egoisme sense límits
que se li ha de perdonar a causa dels seus productes,
exactament igual que s'ha de perdonar l'home de
negocis, és clar, a causa dels seus. (...)

... el que resultava intolerable, el que sí que no

es podia suportar més, era aquest model,
monstruosament aïllat i narcisista, sobre un pedestal.
Sembla que a la seva manera els joves se n'han adonat
i ho han canviat, creant una cultura pròpia en la qual
milers de persones fan pel·lícules, ajuden a fer
pel·lícules, fan diaris de tota mena, fan música,
pinten quadres, escriuren llibres, fan fotos.
Han abolit aquella figura sensible, creativa,
aïllada, reproduint-la centenars de milers de vegades. (...)



Doris Lessing, dins, Llegir i escriure, 1996

Tr. i ed.: Jordi Larios