Els meus cabells elèctrics
el meu cos crepitant
com un arbre
Anna DODAS
A la vora de la meva boca trista
els pobles esbalçaven la carn
que no sabien dir: les cases
enfonsades, llibres cremats
i en un pou,
cabells sense nom,
veus escapçades i fosca,
l'arna primavera.
La veu de l'arna, IX
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau
aquesta és la nit que les llunes es giren
Anna DODAS
Passejaré, encara èbria per la metzina del somni
per l'avinguda de les dones de cabells llargs,
on tracem el ritme, on el tramvia travessa
artèries i rems d'una ciutat forana.
I roseguen i arrosseguen les llunes còncaves
el revers del cel escrit aplegat a la llengua.
i els braços plagats d'estrelles grogues.
Retallaré els contorns sobrers de la nit
per dur-los al bosc trenat de llàgrimes,
i estendré sobre aquest cos
una lluna còncava,
un raig de venes
i el sol sagnarà
entremig de ta parpella.
Mireia Casanyes Dalmau. L'ombra forana. 2021
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2021
Il·lustracions de Mireia Casanyes Dalmau
