El caragol Gabriel

Defensaré la meva casa
contra la calamarsa,
les trepitjades,
les pedres,
el temps.

Defensaré la meva casa
per a la solitud,
la reflexió,
per ser qui soc
i per ser lliure.

Leire Bilbao. Bèsties, poemes i altres bitxos. 2021

Poemes adaptats per Jaume Subirana.

Il·lustracions de Maite Mutuberria.

Un dels poders màgics de l'art

Un dels poders màgics de l'art
és la seva capacitat de fondre l'isolament
tot transformant les nostres emocions de futilitat i desesperació.

————

One of the magical powers of art
is its capacity to melt isolation
by transmuting our emotions of futility and despair.

Carolyn Mary Kleefeld. Soul seeds : revelations & drawings = Llavors de l'ànima : revelacions i dibuixos. 2020

Pròlegs de Laura Archera Huxley i Teresa Costa-Gramunt

Traducció d'August Bover

Cada llengua

Cada llengua és un pont, però el nostre perilla
i poca gent el creua.

Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Il.: de la coberta: Llorenç Pons Moll

Primera reflexió

Lluny de les arrels dels xiprers
viure no és la pregunta.
M'he vist d'aigua i el matí l'he vist de sorra.
Massa cops m'ha calgut una resposta
com per creure que podia entrevistar la vida.
De la realitat, n'he trobat succedanis,
veritats tan fràgils que les he pogut entendre;
fràgils com jo.

Teresa Colom. Elegies del final conegut. 2005

Pr.: Marcel Fité

Trobar amb els anys

Trobar amb els anys la saviesa que discerneix
creadora la diferència que hi ha entre un munt
de versos contingents i un poema necessari.




Pons Ponç. El rastre blau de les formigues. 2014

La disciplina del gust a l'escola

... no el poema que hem llegit,

sinó aquell al qual tornem amb

el més gran plaer, posseeix

el poder genuí i reivindica

el nom de poesia essencial.

Fragment.

p. 127

Samuel Taylor Coleridge, dins,

Poesia, veritat i vida : William Blake, William Wordsworth, Samuel Taylor Coleridge, Percy Bysshe, Sheley, John Keats. 2001

Presentació i traducció de Joan Solé.

Joan Brossa, entre la paraula i l'objecte

¡què sé jo de l'art que es farà d'aquí a cinquanta anys!.
El que importa és el present, l'art de la nostra època,
les circumstàncies, les característiques, les tècniques
de tota mena que estan al nostre abast i poden ajudar-nos
a ampliar la nostra concepció de la poesia.

Joan Brossa




Fragment extret del pròleg de Jaume Pérez Montaner.


Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996

Bibliografia

Sempre cal recordar de qui hem après les coses. Si ignorem 
el procés de coneixença, mai no sabrem el que nosaltres 
mateixos hem vist d'essencial en el real. No hi ha 
comprensió compatible amb la cega supèrbia.

No es pot fer poesia sense referents. Quan parlem, citem 
amb cada mot els pares i les experiències de la vida.

13. Fragment.


Àngel Terron, dins,


Reduccions: revista de poesia. 2013 ; núm.: 103, p.12

Hi ha homes...

Hi ha homes que són arbres,

d'altres són muntanyes o rius.

Ramon Xirau, ho he dit més

d'un cop, és un home-pont.

Fragment del pròleg.

Octavio Paz, dins,


Ramon Xirau. Graons. 1979

Com una blonda

Com una blonda
per fortes mans teixida,
es recargola en cercles
la barana de ferro de l'escala.

Amunt s'enfila i avall
que fa baixada, dins un món
eteri, que de la matèria
més dura en fa un somni.




Montserrat Abelló, dins,

 Jocs Florals de Barcelona. 2009

Dins la memòria de la llum

I dia rere dia es va guanyant a pols
un grau d'humanitat

Amb aquesta bella i breu evocació d'una Trieste aturada en el temps es clou, 

de moment, la poesia completa de Feliu Formosa. Fa trenta anys, l'autor 

va escriure: "Soc amic de la tarda d'hivern que em disposa a un 

poema / que no pot ésser escrit". Llavors aquest poema, que tancava el seu 

segon llibre, acabava així: "perquè el poema mateix no pot ser". 

Qui el busque ara, trobarà que el final és un altre: "perquè el poema 

mateix no té fi". El temps, certament, no passa debades, tampoc per 

als versos. Molt sovint els millora, perquè els fa més certs. 

Feliu Formosa, durant tots aquests anys, no ha deixat de buscar 

el poema, de buscar-lo i d'escriure'l. Per això, el foc apassionadament 

ocult dels seus versos ens escalfa l'estança i la il·lumina. 

La seua claredat ens acompanya ara, presència compartida, 

música insòlita, fèrtil enigma enunciat en veu baixa, 

en la tarda d'hivern.

2004

Fragment, p. 361

Enric Sòria. En el curs del temps. 2010

Les poesies del món

Els poetes solen construir-se una biblioteca ideal per habitar-hi

poèticament en companyia dels qui s'han triat de confidents en

l'entusiasme de les hores que són visitats per la poesia o en la

solitud dels dies que la poesia els abandona.

Fragment del pròleg de Ricard Torrents

Miquel Desclot. De tots els vents : selecció de versions poètiques. 2004

Per què neix un poeta?

Qui ens dirà per què neix un poeta? ¿Quin atzar o
quina justa harmonia d'elements, combinació perfecta
de bona i mala astrugància, precipita aquest do que
converteix qualsevol fantasma en poesia corpòria,
en poesia de pedra picada, en poesia perdurable
com el foc precipitat que sorgeix dels volcans
furiosos?
...

Quan penetrem, però, en la cripta de la poesia i
sentim l'aire immòbil, sabem que hem traspassat el
llenguatge dels significats, el quotidià, el de
l'inventari, el de la reducció del temps a espai,
i hem penetrat en el llenguatge dels significants,
en el qual els mots tenen carnet d'identitat i de
conduir i tot, si m'apuren, de tal manera que els
mots s'acoblen, es lliguen, fan gravitar la pròpia
identitat de tal manera que el poema, aquesta
realitat que ens ofereix el poeta, només tangencialment
i remota té a veure amb aquells detalls tan
tranquil·litzadors que sabem del poeta.



(Fragment del pròleg)




Maria Aurèlia Capmany, dins,


Miquel Martí i Pol. L'hoste insòlit. 2000