Aquest desmai de roses amb la posta damunt la sorra fina del jardí; aquest llanguir callat que té la brosta al bes enfredorit de l'aire fi; aquestes melodies apagades de les fulles caient en el repòs, com de llac adormit, en resignades notes opaques d'un dolor reclòs..., són veus d'un mateix cant... Oh melangia tan tendrament subtil de la tardor que em poses nou encís dins de la via i fas més amorós el meu dolor!
Galls carboners i grills fan melodies a l'horabaixa, mentre, el bosc escolta el silenci del vespre. La plenitud, l'amor aconseguida, estima, cor, estima nit i dia per si demà fos tard. Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011