El teu nom, entre somnis

Els teus cabells, devesa cap al tard,

el vent fa voleiar. I per les venes,
glops somnolents o embats a les esquenes,
els rius aviven el teu cor gallard.

Alces uns ulls com campanars, esguard
que fa més viu un llarg record de penes;
amb rostre adust, altiva m'asserenes
quan estic sol o quan em sé covard.

I mira que et puc fer retrets quan pinto
la teva imatge, pedra preciosa,
perquè també el desdeny perviu estona:

M'has volgut sempre infant, potser gelosa,
i ara he crescut. Diré el teu nom, Girona.
(Somric amb tu escrivint això i llegint-ho).

De: La ciutat viva.

Albert Rossich

Es troba en el llibre:

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 182

Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.

Il·lustracions de Mercè Huerta.

Ho tinc observat

Ho tinc observat. Si entro al bosc i hi aboco

un perfum de públic, el bruc és l'arbust que

menys s'hi complau, el que menys s'immuta.

Així mateix, quan, tot i caldre-li, algun arbre o

arbust o planta no s'ha contingut suficientment,

el bruc li ho retreu.

Perejaume

Es troba en el llibre:

Poetes del Maresme : deu anys d'Espais de Poesia, Alella 2008-2017. 2019. 2a ed.

Edició de Montserrat Serra i Arenas.

Els vertaders amics no es fan retrets

Els vertaders amics no es fan retrets,

ni mesuren el que s'han donat mútuament.

L'esperit de càlcul, la comptabilitat

farisaica és incompatible amb l'amistat.

Fragment

Francesc Torralba. L'amistat. 2008

Tot ho deixo fora

Fora deixo la bossa dels retrets,
dels vells enyors,
de les angoixes,
i ensems de totes les inquietuds.
Tot ho deixo al cancell
perquè el vent se m'ho emporti.
Als finestrals oberts
demà tornarà el vidre de la llum.
A dins no hi vull cap fosca!


Pilar G. Fàbregas. La nit de l'alba. 1998