Per apercebre

Per apercebre
tots els estrats
del color negre,
té els ulls tancats:

En plans diformes
fins l'horitzó,
un seguit d'ombres
fan la foscor.

Unes són tones
d'opac profund,
altres, somortes
vetes de fum.

Les mou la febre
recalcitrant
d'una tenebra

d'ull de caiman.

La por es desvetlla,
el pou extens,
la gran escletlla
d'etern descens,

i una barbàrie
d'ofec futur
fonya fondària,
fa vast l'obscur...

De: El cor del poema

Josep Pedrals



Exploradors, al poema! : taller de poesia amb Josep Pedrals. 2014. P. 65

Alegria

Cos meu, solellada
turbulència roja:
plenitud que salta
desbridada i folla,
Alegria! Bandera
coronant la torre─
bastides no calen
ni cordes ni noses...

Roda, roda, roda,
animeta meva,
no secreta, fonda...

Cerca, mira, parla,

cenyeix graciosa,

domina i acaba

amb ta pura força

la meva ventura...

Intactes, les hores

em facin corona.

De: Cant i paraules. II (1930-1936)

Clementina Arderiu

Es troba en el llibre:

Poesia. 1995. P. 91

Llum

Com el sol de primera hora a l'estiu
que calladament entra per la finestra
per tocar amb dits amorosos
fins les coses més petites
del nostre dormitori al fons de la casa,
el teu amor al llarg dels anys
a poc a poc ha fet el seu camí
dins les vetes més fondes de la meva foscor.




D. Sam Abrams.  Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002

Traducció: D. Sam Abrams i Enric Sòria.

Ponç Pons

Deus nedar cap al tard
quan arribes d'Irlanda
amb l'ocell que de foc
t'ha cremat els cabells,
la immersió serà lenta
la fondària captiva
del teu rostre sorprès.




Rosina Ballester. La reixa. 2008