Odí

Cap resposta al perquè
sense article de fe
rebre el coneixement
amb baules dialèctiques
per assumir les causes
d'un tot inabastable
amb un aval diví
sense rebre contesta
remetre a la pregunta
i nodrir-se del sol
i rellegir les pedres
escoltar de bell nou
el crit dels animals
els concerts vegetals
auscultar el pit de l'altre
sostreure's per romandre
al reflexiu del verb
negar-se a cap dictat
de mants auguris ignis
i emprar l'alfabet
ocult al mineral
per signar del teu puny
en primera persona
un traç al firmament
i esdevenir estel
fugisser com la màgia
en conjurar el caos
per creuar l'infinit.

Ester Xargay

Del llibre Infinitius (2017)

 

Es troba també al llibre:

A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 190-191

Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.

Geometria

Camine per sobre d'una enorme esfera
i sent sota els meus peus nus,
que ballen al ritme d'un cor fort,
el batec pertinaç de la vida.

Redó, redona, màxima densitat
com la d'aquesta lletra,
que ara s'amanera
arredonint-se sobre el paper grisós
només per fer-me gràcia.

De línies transportades
i de corbes gentils
estan fetes les lletres
amb què escric,
sense sentiments,
però amb el pit tens i arrupit.
Com quan els auguris
passen de ser presagis
a ser part del present.

De: Contra l'oblit.

Gràcia Jiménez. Platges. 2002

Pròleg d'Antoni Prats

II Premi de Poesia Antoni Matutano d'Almassora

No deixar de sentir la vida

No deixar de sentir la vida
multiplicada. Una herència
que es transmuta en allò 
incandescent  –si se'n desprèn
una fulguració extrema.
Aquell auguri sobtat, previ
a un esdevenir possible.

Montserrat Rodés. Tot és altre. 2020

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic

En Ell néixer damunt llit
una estrella es posa cua
perquè en recordem la nit.

Té una creu al paladar
que és auguri de prodigis
de molt mal aventurar.

1 

Miquel Desclot. Auques i espantalls. 1987

Llençol del cel

Llençol del cel,
l'estelada ha portat
un llit de son.

*

Blanc com si blau,
dintre els nius de la neu
gener s'ha fos.

*

L'única altura,
la grandesa de l'aire...
¡ni pesaria!

*

Tots els auguris
els duus a la mirada.
Per això calles.

*

Contra la roca
l'aire de tramuntana
lliura la lluita.


(Selecció)


Isidre Martínez Marzo. Sense mi. 2001