Aixopluc

Els cants desconeguts em donen aixopluc.
Les seves veus s'apropen amb ales rialleres
pels racons i carrers de la meva ciutat.
Enyorada dels sons desterrats del meu poble,
els abraço amb els meus, vius, llançats a l'oblit.

De: Viure

Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 36

Pròleg de Montserrat Rodés.

On retrobar...?

On retrobar el revés de la mar,
la seva pell, la transparència de cristall
per on mirava el cel i el sol
com a través d'un mirall sense argent viu,
mòbil l'esclat,
des del centre salat i profund d'aquelles aigües?
S'ha perdut el silenci a les més fosques coves
dels blaus d'ultramar i dels canviants sargassos,
el moviment callat d'un peix i de les algues.
Amb paraules m'apropo el so salobre de qualsevol estiu.
En va l'esforç. Tot s'ha tornat, indefugiblement,
irredimible.

Del llibre: Absolc el temps. 2013

Zoraida Burgos 

Es troba també en el llibre: 

A un revolt de la sendera : cinc poetes : Zoraida Burgos, Margarita Ballester,Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 62

Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné.

Poesia

La paraula no pot aturar l'onada
ni oferir el vol a les balenes
però sí apropar-me.

Apropar-me
                  lletra a lletra
abans la pluja plena de veus
no ompli la mar amb illes d'ulls.

Eulàlia Canal. Andana blanca. 1999

Premi Comarcal d'Òmnium Cultural Granollers 1998