(A JS/07/M/378,
aquest monument de marbre ha estat erigit per l'Estat)
Segons va comprovar l'Institut d'Estadística,
contra ell no hi havia cap queixa oficial,
i els informes destaquen com a característica
que es tractava d'un sant i d'un home com cal
que tot el que feia era per servir la Gran Comunitat.
Sempre va treballar, menys quan va fer el soldat,
a la mateixa fàbrica tant de nit com de dia,
i els empleats n'estaven contents, a Fudge Motors i Cia.
Mai no es va fer veure ni va ser un esquirol:
pagava la quota, segons informa el Sindicat
(la seva fitxa confirma que era un home formal),
i tots deien ーsegons el psicòleg socialー
que era molt popular i li agradava l'alcohol.
Els periodistes diuen que comprava el diari
i llegia els anuncis com un home ordinari.
Les pòlisses indiquen que estava assegurat
i que, d'un hospital, en va sortir curat.
Recerca de Productes i Benestar assevera
que pagava a terminis per al seu bon govern
i tenia de tot, com un home modern:
gramòfon i una ràdio, també cotxe i nevera.
Afirmen que tocava sempre de peus a terra
i era de l'opinió que sempre se n'espera
ーfavorable a la pau, però anava a la guerraー.
Casat, els seus cinc fills sumà a la població,
un nombre apropiat per a aquella generació.
Sembla que els va donar la millor educació.
¿Era lliure? ¿Era feliç? Això no té cap sentit.
Perquè, en cas contrari, ja ens ho haurien dit.
 |
(Tao, LIV)
- Com sé que el món és així?
- Conreant l'harmonia interior,
essent el que un és.
Arrelant,
essent poble.
Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004
|
 |
| Tinc dins del meu cor molts flasconets on desaré, un a un, els meus afectes. El dels pares, amics, germans, amors. El de foques, gats, mussols... Tot el que es mou. La música de lletres i paraules. De cançons. D'imatges. Una postal de sol, el mar, el xiu-xiu del riu... La Natura sencera. L'Univers. La Vida. I quan em senti sola, els obriré. Molt a poc a poc tancant els ulls tot olorant-los. Escoltant el món. Escoltant el silenci. Maria José Orobitg, dins, Poesia i educació : d'Internet a l'aula. 2009 Coordinació de Glòria Bordons |
 |
Hi ha educadors amb estil educatiu assertiu que tenen
una perspectiva evolutiva del seu alumnat, i això fa
que entenguin que l'aprenentatge es desenvolupa
amb temps i que l'error és necessari per aprendre.
Amb aquest enfocament l'educador reconeix i
felicita els seus alumnes pels esforços que realitzen
per aprendre, i només reprova els comportaments
especialment greus, prenent una actitud de paciència
i tolerància. Aquests educadors tenen una visió
evolutiva del seu alumnat i confien en la capacitat
d'aprenentatge d'aquest. Els alumnes educats per
persones amb estil assertiu desenvolupen un
autoconcepte positiu, interès per aprendre i
confiança en la pròpia capacitat d'aprenentatge.
(Fragment) |
Lu sol es ja nat
ma tu sés encara dormida,
los pardalutxos són ja cantant
ma la finestra és encara tancada.
Les roses són assai perfumades
los arbres són tots en flor
l'herbeta és assai verda i fresca
i del sol tot això és calentat.
Los minyons són tots a l'escola
hi ha una gran pau,
ecco que ara s'entén una veu
fresca com l'herbeta apenes nada.
És una criatura bella com una estrella
que s'és despertada.
Mario Monte , dins, |
