Continuïtat estepària

Soc un assoliment.
Travessar el riu pel lloc exacte on no hi ha el pont.
Les muntanyes no fan un horitzó
sinó promeses joves i inexpertes, més enllà.
Crec en mi, en la meva extensió,
en l'herba tendra que em cobreix com un recel.
Podria cobrar-vos una entrada
però he deixat de centrar-me en els bitllets
i en els seus rostres amargants.
Un munt de petites senyoretes
em dicten paraules fins ara inútils,
amb els seus llapissets recollits a la nuca
i uns blocs de paper de gel o de seda.
Desitjo com a estil de vida
i m'incrimino com la policia bona.
El meu propi uniforme em sedueix
i amb una sola mà m'arrenco plaers  i me'ls expulso.
Un assoliment? Potser hi ha una poeta que em traeix.
Per damunt de tot, el que ara soc,
és un espectacle natural.

Eva Baltasar. Poemes d'una embarassada. 2011

III Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2011

Estils de vida

Un carrer de la ciutat
una cantonada
un niu
sempre són
massa poblats

però jo accepto
la situació

m'agrada la tenda farcida
de l'adroguer jueu
escoltar amb rialla silenciosa
la dolça
i privada llengua hebrea
exigir
la meva llet
el meu iogurt
FRESC!




Tinc tanta sort!
Puc volar
vora les aigües dels rius
en una cabina ben closa
amb la posta de sol davant meu
que abraça el curs ràpid
del riu. A l'altra banda
els boscos grocs i ondulants
forts vigorosos.

M'agrada pensar
que mai no deixarem
aquestes dues menes de vida:
l'olor
de la populosa ciutat bulliciosa
i una vida voltada
d'oms, roures, aurons
que aixopluguen gaigs blaus i esquirols
flaire de terra, aigües que corren
la daurada ràfega de fulles.

M'agrada pensar que
els meus nets
ho entendran
-respirant a fons-
s'aferraran a aquestes
dues maneres de ser humans.



Dorothy Livesay, dins, 

Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010

Edició, traducció i
pròleg de Montserrat Abelló.