Versions d'Albert Roig.
Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.
Brancs enlairats per cims i fondalades,
Ombres i resplendors de nord a sud,
Soques que creixen, heures afuades,
Camins entre aiguavessos i collades,
Or a les fulles i un silenci agut
Sobre les molses de la solitud.
Montserrat Vayreda i Trullol. Un color per cada amic. 2024
Pròleg d'Anna Maria Velaz.
Vinyet Panyella. Haikús i geografies. 2020
Amb imatges de Lluc Alzinet, Frèia Berg, Quim Curbet i Miquel Ruiz Avilés.
Sons inconnexos,
provinents d'ombres d'éssers.
Com evadir-se'n?
De: Haikus de convalescència, XXXI
Feliu Formosa. El temps sofert. 2023
Il·lustració de la portada: Neus Martín Royo
Edició i epíleg a cura d'Esteve Miralles Torner
Són altres realitats que s'encenen enllà de les marjals,
del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres.
Inauguren les llums antigues platges, runes perdudes
a l'abisme del foc de l'ancestral caverna. Són crits,
no tingues por, són ombres que passegen indiscretes
rugositats de pedra, d'aquest caliu de mare que perdura,
d'aquest batec antic de roca grisa. No tingues por,
tots hem dubtat de qui som, de què fem i serem
demà al migdia; si profetitzar la teua terra és de savis
o més aviat és hàbit d'ignorants en terra de tots.
Arraulit al portal
de la banda on fa ombra,
espantat perquè no pot
esdevenir ombra,
sense respirar, escolta
com s'acosten,
ressonant damunt l'empedrat,
les dues botes d'un soldat alemany.
Anna Świrszczyńska. El llapis amb què escric. 2019
Selecció, traducció, estudi i notes de Josep-A. Ysern
tirar del fil de les paraules
fins a omplir la pàgina blanca.
una paraula en porta una altra
o una llum o un cric-cric
d'insecte dins la fusta.
brollen les paraules com les cireres
ixen de la cistella, paraules
com cireres, com records,
melodies d'un temps, d'un món
que endevine sota la crosta fina
del paper.
paraules com cireres,
com murmuris, com ombres
d'ocells que volen blau enllà
i tot ho abasten.
Anna Montero (Logronyo, 1954)
On els camins s'esborren. Del Buc. 2018
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
el cor detura els gemecs de l'aire
quan la son li guanya.
l'ombra és la que tremola
en la sepulcral senectut dels morts.
si la por fuig i ens deixa lliures,
haurem d'esmicolar
perquè va néixer xorc.
si el dia és etern,
les mans escamparan el sofre calent.
si no pot ser res d'això,
m'estimo més encalçar bubotes
per darrere les runes.
Joan Josep Barceló i Bauçà. Svalbard. 2018
Epíleg de Damià Rotger.
... and thou no breath at all?
Thou'lt come no more,
Never, never, never, never, never!
W. SHAKESPEARE
Ens mires ara,
des del tel dels teus ulls
—tu mateix lluny de tu—,
qui sap si per donar-nos
encara un argument,
una ombra de consol
amb què puguem entendre
que el teu alè ja és u amb el vent,
que mai no tornaràs,
mai més, mai més,
i les parets, els gestos,
ressonen tots de tu.
Josep Maria Fulquet. Natura d'infinit. 2016
Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018
A cura de D. Sam Abrams
Sol i núvols
terra i aigua,
mar i cel,
com tu i com jo,
contradictoris
buscant la llum
d'una tempesta,
en tantes hores apagades
que posen ombres
i un cel gris.
La pàtina de les roques,
aquarel·la feta de pluja,
té l'enyorança com a contorn.
Només el pont dels somnis,
amb els seus colors,
pot posar calma
en aquest paisatge.
Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996
Pròleg de M. Àngels Anglada
Amb exemples músicals
Llengua, notació o alfabet: text bilingüe català-castellà
No ploris pus.
Ta mare
s'ha llançat al riu
per veure si els peixos
tenen ombra
dins les profunditats
de la mar.
No ploris.
Ta mare
s'ha llançat al riu
per veure si hi ha ulls
que ens pertanyen
dins la foscor.
No ploris.
Ta mare
ha anat al riu
a cercar records.
No et trobarà.
De: Tríptic de l'infant
Lucia Pietrelli
Es troba dins la revista:
Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2022. Núm. 118. P. 16
El teu jardí és una dona de llum i d'ombres,
de vorals de colors onejants,
de flors que s'obren deleroses
quan escolten el teu pas.
Li concedeixo el dia.
Però al capvespre soc jo
qui et besa la pols de les mans
i t'omple el llit de flors.
Jo tanco la porta, tu la finestra,
i ella —jardí— jeu, i espera
el cant de l'òliba
i l'assossec de la nit.
Marieke Maerevoet
Es troba en el llibre:
Han quedat moltes ombres rera meu,
un tumult de riera: les deixalles
que s'han anat enganxant a les branques
i entre els racons difícils. Tot és sec.
Aquest estiu ha evaporat del tot
l'aigua baixada i ja només es veuen,
en la decrepitud dels verds que es moren,
plàstics i draps; papers d'una ruïna.
De: L'obscur desordre.
Antoni Puigverd. Curset de natació. 1992
Pròleg d'Albert Rossich.
Premi Carles Riba 1991
Ets al meu costat,
llegint.
Reposem.
I és en aquest instant
que tant s'ignora a ell mateix
que descobreixo
la bonesa de l'existència.
Estic fatigada.
El dia m'ha flagelat.
Però una claror difusa
s'enduu les ombres,
miro al meu voltant ...
No et creguis
que no veig res,
et dic.
Puc llegir
sense llegir.
Vigilo
molt d'aprop
el temps que compartim.
X.
Teresa Costa-Gramunt. Treball de camp. 1999
Pròleg: Joan Callejón.
Il·lustracions: Conxa Ibáñez.
Ora passa e declina,
in aquest'autunno che incede
con lentezza incecibile
il migglior tempo della nostra vita...
VINCENZO CARDARELLI
El bosc primaveral projecta l'ombra
fins a les tardorals contrades ocres.
A la seva frescor creixen les flors
de moltes primaveres renadiues
durant les incommensurables hores
lentes d'una tardor que ignora el temps.
Josep Grau i Jofre. Virídia. 2002
Pròleg de Manuel Carbonell
Són madurs els raïms, el camp llaurat.
La muntanya dels núvols se separa.
Sobre els miralls polsosos de l'estiu
l'ombra és caiguda.
Entre els dits insegurs,
és certa llur claror,
i llunyana.
Fuig amb les orenetes
l'últim turment.
———————————————
QUIETE
L'uva è matura, il campo arato,
Si stacca il monte dalle nuvole,
Sui polverosi specchi dell'estate
Caduta è ombra,
Tra le dita incerte
Il loro lume è chiaro
E lontano.
Colle rondini fugge
L'ultimo strazio.
Giuseppe Ungaretti, dins,
Cinc poetes italians: Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo. 1984
De la traducció catalana: Tomàs Garcés.
Introducció de Marià Manent.
