tirar del fil de les paraules
fins a omplir la pàgina blanca.
una paraula en porta una altra
o una llum o un cric-cric
d'insecte dins la fusta.
brollen les paraules com les cireres
ixen de la cistella, paraules
com cireres, com records,
melodies d'un temps, d'un món
que endevine sota la crosta fina
del paper.
paraules com cireres,
com murmuris, com ombres
d'ocells que volen blau enllà
i tot ho abasten.
Anna Montero (Logronyo, 1954)
On els camins s'esborren. Del Buc. 2018
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada