Mira com pinta el sol les galtes
i s'esmuny entre les persianes
de la casa on dormen els moments.
Sent la pressa de la calma
al llindar de la finestra
des d'on et mira el pas del temps.
Mulla amb una gota d'aigua
de la font més encantada
el desert que se't fa immens.
Deixa que et vegi la cara
i eixuga't amb la meva màniga
la llàgrima que et tapa el cel.
Tira aquesta moneda a l'aire
i aposta fort que sigui cara,
que avui pot no sortir creu.
Tria casella de somriure
al gran joc d'aquesta vida
cada cop que surti un tres.
Digues que sí, que tu hi puges,
que no tens por de l'aventura
i potser aquest és el teu tren.
Només veuràs ballar les dunes,
de bracet la foscor i la lluna,
si amb el cap alt mires el cel.
Helga Simon i Molas. A la vora. 2017
Premi Amadeu Oller 2017
