Ara la mar és ondulada com el teu pit adolescent ¿La mar què fora sense el vent que ritma escumes com si cada sospir ardent fos una onada, cada petxina una arracada i cada escull un jurament? Carles Fages de Climent. Tots els sonets. 2003
Instruïts en amor per mitjà de deu mil llibres, ensenyats per la transmissió de gestos poc variables i de juraments necis -no iniciats, però, en amor fins ara- quan davallà la lava i el seu alè ens arribà al peu de la muntanya, quan finalment, el cràter, cansat, entregà la clau per a aquests cossos tancats- entràrem en cambres embruixades i il·luminàrem la foscor amb la punta dels dits. Ingebor Bachmann. Poesia completa. 1995