Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriptors. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escriptors. Mostrar tots els missatges

09 de juny 2019

Homenatge a Primo Levi

Sense crueltat, no hi ha cap festa.
                      Friedrich Nietzsche


No és gens fàcil morir. Matar sí és fàcil.
I més fàcil encara
és obrir en canal un cap i fer-lo pedra,
ombra,
llangardaix,
vòmit.

És qüestió només de tècnica i constància
en l'escrupolós compliment dels principis
sagrats que regeixen
el món d'ençà que el món és món.

¿Quants cadàvers són necessaris
perquè la festa tinga èxit?
¿Quants ulls buits,
quant d'alè saquejat?

La festa fou un èxit, qui ho dubta.
Hi van córrer
oceans inacabables de sang, quilos i quilos
de vísceres, cervells, pulmons i altres delícies
exquisides com ara
somriures i rubors,
desenganys, tendreses.

No és gens fàcil morir. Més difícil
és encara saber que no és gens fàcil
morir i ser ja un mort que cal que siga
un far, un mur, una trinxera.


De: Corrent de fons (1999)



Marc Granell. Poesia completa 1976-2016. 2017

Próleg: Francesc Calafat

12 d’abril 2019

Stairway, 1949

Quin coi d'escriptor seré si toco el dos
i, després d'haver tastat el bo i dolent,
no em veig amb cor de donar-ne testimoni?
Pel que pugui ser, no aneu amb mitges tintes
i inspireu-me, filles de Zeus i Mnemòsine,
una poesia que no concedeixi
el benefici del dubte, que reculli
pensaments profunds i que faci que el món
aquest, tan inescrutable, sembli clar.
Que, com una clau al pany, obri les portes
a l'aire vivificant i al safareig.
Que, com una ona expansiva, es dissemini
fins als escorrancs dels turons.
                                                  Megalòmanes
muses gregues, aclariu-me què cal fer
per fixar amb paraules incontrovertibles
el sistema de bellesa dels paisatges
i dels dies amb les albes i foscants
i de les nits amb les llunes i penombres
i així mateix l'espectacle de la gent
i el desmanec de les àrees urbanes
i l'encís de les societats modernes.

En lloc de mirar la televisió
o d'estar-vos amb les mans a les butxaques,
no em deixeu tirat i encomaneu-me el nervi
per copsar les meravelles de la vida.
Ara baixaré les escales que donen
a l'exterior i no penso defraudar.



Ernest Farrés. Edward Hopper : poems, 2006
Tr.: Lawrence Venuti

22 de febrer 2017

Amics

Soc un tipus de persona tranquil·la, reservada, però tot i així, tinc els meus amics.
Com pot ésser un cambrer de l'estació o algú que treballa al
     mercat,
O algú amb qui de vegades he creuat un mot.
Hi ha també aquells les vides dels quals han estat més a prop meu;
No els veig cada dia, però en algun lloc he guardat el riure o la
     pressió de les seves mans
i, de vegades tornen a la meva ment.
De tant en tant també conservo una paraula. Per exemple, quan era jove tenia
     un amic més gran que jo,
I anys més tard el meu camí em conduí a la seva porta i vaig dir el seu nom;
"Estimat P..." vaig sentir-li dir, i he guardat aquestes paraules.

No es necessita molt per tenir amics;
Alguns cops, quan visito un poble de la costa, hi ha gent que
     se'n riuen quan em veuen passar caminant.
Pensen, aquí va aquest escriptor de versos que ha escrit sobre Klaas i Keimpe
I sobre el vell Oetske, sobre caçadors i pescadors;
I senten amistat cap a mi.
I ara, també, mentre jo només estic fent algunes observacions ximples,
És possible que hi hagi persones que les duc amb mi, ja que elles senten la vida,
No creada com una imatge, sinó com quan les ànimes es lliuren.


1935


(poema traduït de la versió anglesa per a aquest blog)

Obe Postma. What the poet must know : an anthology. 2004

Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.

25 d’octubre 2015

Llegir les Illes de Barcelona estant

En el llenguatge narratiu dels escriptors
balears, hi trobo sempre el pòsit d'una sòlida
llengua de transmissió oral. Hi trobo, clara
i transparent, la tradició rondallística d'en
Jordi des Racó o d'en Francesc d'Albranca, si
voleu filar prim... Es tracta, essencialment,
de l'especial manera d'encebar el lector -cada
paràgraf un parany, cada capítol un crescendo-
tan propi de la manera dels rondallaires que
atrauen l'oient no només per allò que estan
explicant, sinó també per la manera com ho estan
explicant. Per la manera de fer glatir, entreveure,
preveure, recrear, precipitar o deixar fruir
d'una seqüència. Aquest és un exercici o, si
voleu, una pràctica literària que només l'oïda ensenya.


Fragment.




Teresa Duran. Lluc Año LXXII. núm. 770 (setembre-octubre 1992), p. 31-33