Buf de sempre del mar, vent del mar en la nit: no véns a ningú; si algú vetlla, ha de veure com et supera: buf de sempre del mar, que bufa només com per a la conca original, pur espai irrompent-hi de lluny. Oh com et sent una vivaç figuera allà dalt, en el clar de lluna! Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke, 1984 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Capri. Mostrar tots els missatges
18 d’abril 2009
Cançó del mar (Capri, piccola marina)
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bufar,
Capri,
figueres,
lluna,
mar,
persones,
Riba [Carles 1893-1959],
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)