Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

29 d’agost de 2015

Germinació

Un pacte germinal a la finestra
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.



Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013

26 d’agost de 2015

Crear

Crear
una cançó
vol dir
néixer
i cantar amb coratge
de naixença en naixença

Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots, 1997

Ell passava, capblanc...

Ell passava, capblanc, com si parlés
amb els arbres. A terra, la vidalba
feia fines congestes, o floria una malva.
Ell mirava les branques dels seus avellaners.

Ara no hi és. Té son i no es desperta,
lluny de l'olivereda i dels costers.
Maduraran els fruits, la casa serà oberta,
i quan el vent murmuri, sempre més
sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.

Marià Manent, dins,

Generacions : avis, mares, fills, oncles..., 2001

22 d’agost de 2015

El lloc dels mots

Biblioteca Central Xavier Amorós (Reus) Mapa de viatges dels lectors per Teresa Grau Ros
En petites rambles i barrancs
de baladre, salzes i romaní
al cor de muntanyes nostrades
potser en un altre temps,
sense carrasques,
llavors eren
incandescències ignotes
allà hi són els mots.




Antoni Albalat Salanova. Love is, 2014

Un poema comença

Exposition aquarelles botanique - Fleurs de Cerdagne d'Elena Coffe-Marijchuk, Musée Cerdà (Puigcerdà)
Un poema comença amb delit
i acaba en saviesa.
                         Robert Frost.




Traduït per a aquest blog, Citat a:

Antoni Albalat Salanova. Love is, 2014

Per què escric en català?

Escullera del port, vista
   Per què escric en català?
T'ho miraré d'explicar.

  Et diré...
que la mitjanit tocada
d'un jorn de gener glaçat
jo vaig néixer a Catalunya
i l'aire que al pit m'entrà
tenia aroma salobre
del Mediterrani brau,
calant a les meves venes
a l'instant de respirar
el to suau de les ones
que sonava en català.

(Fragment)

Guida. Bocins de silenci, 1984

20 d’agost de 2015

Els ocells amics

Estany de Puigcerdà (Catalunya)
Senyor, Déu meu! Vós que ens heu donat una pàtria que és
la terra més bella del món: que ens l'heu guarnida de muntanyes
i heu agraciat les muntanyes amb la pinzellada verda 
dels boscos, i heu anat bastint les casetes dels poblets
i els heu donat aquell color de crosta de pa i de llet 
d'ovella; que ens heu animat les venes de la terra amb 
els fils d'aigua que no s'acaben mai,...

(Fragment)

J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1947. 5a ed.

A la Laia

Imatge de la pedra per a l'evacuació de les aigües de la pluja al Gaudí Centre de Reus per Teresa Grau Ros
Escolta: el teu nom parla amb tu.
Cada lletra fa costella:
diu: demà i mai.
Tu mira. Fuig sense nom!
En el través no cal amagar-se,
ni ala. En l'aigua t'espero,
amb el silenci que ara guardes:
d'una pruna i d'una nou.

En la mudesa del setembre
i la seva maduració...

(Fragment)


Josep Ll. Badal. O pedra, 2002


17 d’agost de 2015

Albada al Cerverís

Puig Cerverís per Pallares1 (Treball propi) [CC BY-SA 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0) or GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons
Albada als cims! ¿Sabies que sorgís
el sol, brasa molt pura, pel pendís
que puja al cimadal del Cerverís?
Llengües de mel pel cel esblaimadís!

  ¿És viva, la penombra? Quins estols
de bromes a grans vols, de torniols
adelerats, de pàl·lids torterols!
Ara la xiscladissa. Els roquerols!

  Espluga de l'aurora, el cel de most
regalima d'espurnes. Baixa el rost,
el galop de les cendres. A l'agost,
l'eugassada fumosa crema tost!

  L'aranya s'esparpilla a l'esbarzer.
Filosa rossa, avisa al foraster:
Raja sang adormida pel coster;
espera el vol soliu de l'esparver!

  Darden el cel els esquinçalls de blau.
Rames de sol floreixen a l'afrau.
La poma de clarors ja és una nau.
Ala de nacre i llum al Balandrau!



Alfred Badia. Adés era l'alba, 1990

16 d’agost de 2015

Festa Major de Gràcia 2015

Detall del guarniment del carrer Ciudad Real
Part del cartell de la Festa Major de Gràcia de 1991
Cobla Rambla a la Plaça Rovira i Trias
Cartell de la Fundació Festa Major de Gràcia

No em preguntis, amor,

Geganta Japonesa
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dirt-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?

(Fragment)

Rosa Leveroni. Confessions i quaderns íntims, 1997

15 d’agost de 2015

País petit

Castell aeri / Sky castle per SBA73 a Flickr
Quan l'agulla comenci a caminar pels primers
solcs del disc, m'agradaria que us sentíssiu en
el meu petit país, un bon matí d'un dia qualsevol,
a les albes, per allà els anys 50, just quan la
tramuntana comença a disposar els seus xiulets
en forma de salutació melòdica en honor del sol.
Car s'ha de dir que malgrat la tramuntana ocupa
la presidència d'honor dels accidents meteorològics
de l'Empordà i té fama de ferotge, en el fons és
una vella sentimental que sempre s'emociona
amb l'arribada del mestre de la llum.

Lluís Llach. Verges 50 : 1980, 2007

14 d’agost de 2015

El sol

Passa la finestreta,
indiferent, el vol
fulgent d'un raig de sol.
Que llesta, la maneta

  poruga de l'infant
avarament l'abasta!
L'agafa, el prem, el tasta.
Quin gust de llum més gran!

  ¿Potser l'amagaries
tan dolç en els teus cels
de crema i caramels,
sagrades llepolies?

  Si el retenies, fort,
i el treus en nit feresta:
quin llampegueig de festa
pels ulls, quin salt al cor!

  Debades, si algú espia
els jocs fins de la mà,
fitant-la, encertarà
la vera fantasia,

  car són d'un esquirol
que ara uns pinyons ajunta.
Quan els estreny, pregunta:
¿La mà es tornarà sol?


Alfred Badia. Adés era l'alba, 1990

7 d’agost de 2015

Contemplació i elogi dels ocells

Sêngsor: Kurdî: Li Bismilê hatiye kişandin.En:Robîn per Dûrzan cîrano (treball propi) a  Wikimedia Commons
El moviment, en els ocells, és ràpid i precís. I ara
veieu que, perquè un animal qualsevol pugui moure's
d'una manera perfecta, mesurant les grans i les petites
distàncies, els salts, les voladetes, les grans davallades
i les volades ràpides, li cal tenir en molt bon estat, i
desenrotllat d'una manera finíssima i precisa, el sentit
que mena els moviments, el sentit que mesura i abasta
les distàncies; i aquest sentit és el sentit de la vista.


(Fragment)


J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986. 5a ed.

6 d’agost de 2015

Dies

              "Amb honestat matant ma vida morta".
                                 ROÍS DE CORELLA

CARRER de Samaniego, aquell taller d'orfebre

on fores aprenent per ser alguna cosa,
perquè calia ser, llavors, alguna cosa,
i fores aprenent en un taller d'orfebre.
Conserves el record com en un cossiol,
és un record humil, com un gerani pàl·lid.
Hi havia unes finestres ventrudes i solemnes
que donaven a un pati; potser fou una casa
-¿qui sap?- senyorial. Aquells vespres llarguíssims
de l'estiu, unes veus que vibraven, anònimes,
eixint de qui sap quina finestra, l'alegria
de l'aigua rebotant en qui sap quines cuines
i arruixant l'aire espés d'aquell agost horrible.
Et suava la mà agafada al cisell.
Tu tindries, llavors, tretze o catorze anys.
T'agradava la vida, el carrer dels Serrans,
les gents que van i tornen, compren una cistella,
un cavall de cartó, el fil d'empalomar.
Et menjaves el teu entrepà pel carrer,
mentre veies les gents que anaven i tornaven,
allò que més t'agrada, que t'agradva més,
t'agradava la vida com el pa amb oli i sal.
L'església cremada de la Maedéu Grossa,
una parella es perd pel carrer de Roters,
el mercat que hi havia darrere de les torres,
aquella dignitat italiana, em pense,
la vida entre les pedres cultes i nobilíssimes,
les fulles de lletuga espargides per terra,
les taronges, les llimes, una vivacitat,
una olor de cordells, l'olor de saladura.


Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles, 1979