A Josep Pijoan
Oh la delícia de les oliveres,
movent-se lleus en un silenci clar
quan se fonen calitges volanderes
damunt la franja rutilant del mar!
I és que llurs copes, fines i lleugeres,
gaudeixen sense a penes murmurar
de la gran complacència de guaitar
limpiditats i volves falagueres.
L'olivera exquisida i detallada
per la clàssica llum és delectada;
i en els fullams qui es mouen blanament,
d'un pacífic oreig tothora empesos,
se persegueixen amb afables besos
el verd humil i el graciós argent.
Josep Carner. Llibres de sonets. 1991
A cura de Jaume Aulet
