viva de llum i lliure d'agonies,
messes al vent, boscatges verds de pins,
treball mogut i goig de tots els dies.
Terra d'avantpassats, escut i fur,
sembra de fe i amor, senya nostrada.
El cim t'escau, del mar ets porta i mur.
Quanta bellesa de conreu i prada!
Bressol i fita, llàgrima i sardana,
recer viscut, escó de foc i roc,
amb tu creixo o davallo en l'enderroc
i perquè vius, soc viu, gleva germana,
ruta plaent, mar blau, mas i camí.
Aquí vaig néixer, aquí vull morir!
Pere Vives i Sarri. Veu de la memòria, 1998
