Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postes de sol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris postes de sol. Mostrar tots els missatges

08 de febrer 2025

Vaig veure

Vaig veure països de pedres i de rius
on els núvols obscurs com les aranyes
roseguen el perfil morat de les muntanyes
entre postes de sol rosades i fredes.

Desbordada vaig passar entre les imatges
excessives de les terres i dels cels
submergida en el cos d'aquest déu
que s'ofereix, com un bes, en els paisatges.


—————————————————


Vi


Vi países de pedras e de rios
Onde nuvens escuras como aranhas
Roem o perfil roxo das montanhas
Entre poentes cor-de-rosa e frios.

Transbordante passei entre as imagens
Excessivas das terras e dos céus
Mergulhando no corpo desse deus
Que se ofrece, como um beijo, nas paisagens.



Sophia de Mello Breyner Andresen. Dia del mar = Dia do mar. 2022

Traducció de Rosina Ballester.

Epíleg de Carles Duarte.

Text en català i portuguès.

27 de novembre 2023

L'aranya al mussol

Visc de bestioles vives
i em penso que no és pecat.
Si us sembla que us he envescat,
m'eixugaré les genives.

Mireu quina cosa fina
amb mon fil he fabricat!
Si us hi heu entortolligat,
no en culpeu la teranyina.

Tota d'or al sol de l'alba
hi deixa reflexos malva
la posta, i la lluna, argent.

Calmeu, senyor, vostra ira.
l'extàtic ull se us regira
i això és contraproduent.


Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008 

Il·lustracions de Montse Ginesta.
Edició i epíleg de Marta Nadal.

25 d’octubre 2018

Posta

Juga la llum, per dins el verd pinar,
insondables i eternes meravelles...
La terra clou els ulls per reposar,
i el cel desvetlla el cor donant estrelles.




Maria Verger. Clarors matinals. 1924

Pròleg: Maria-Antònia Salvà

28 de febrer 2015

Quan el sol es pon


   A les postes de sol de Formentera

Ratxes de sol atravessen blaus marins
                  
                  Antònia Font





És una síndria.
És un iglú.
És mitja lluna.
És un tall de meló.





Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007

26 de maig 2013

Posta de sol

...revela, puces que les troben just quan ho fa la llum,
                         desenterrant-les amb
                         ombra, i resplendor a cada
                         cresta, i
l'aigua traspuant a través de la fenedura més interna de
                         les petjades,
i quan tanco els ulls ara no soc com una persona cega
                         que camina cap al sol que baixa
l'aigua sorollosa a la meva dreta,
                         sinó una persona que veu
amb els ulls clucs
                           i que posa els peus
                           l'un rere l'altre
                           sobre la terra.


Fragment final.


Jorie Graham, dins,

XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
 
Poema traduït per Dolors Udina.