Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decidir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris decidir. Mostrar tots els missatges

18 de novembre 2023

Motor d'arrancada

  Un dia vam decidir
que no en teníem prou
           morint.

 Per això escrivim.

 Per deixar una part
 de nosaltres, aquí.

  Per això llegim.

 Per viure les vides
      dels altres.
    i multiplicar
els nostres destins.


Cesc Freixas. Alè de taronja sencera. 2016

30 de novembre 2022

Nit oberta

De sobte, la barca s'ha aturat
en un instant incandescent
que ja és el temps sencer
perquè no hi ha passat ni futur,
tan sols el present d'aquesta llum tènue
i magmàtica acariciant-nos la mirada
feta intersecció de dos cels sublims.
Voldríem retenir per sempre el foc
i ser Prometeus d'un món lliure de culpa
i càstig, un lloc on poder ser natura
i consciència, cos i ànima,
emoció i pensament,
un àmbit sense contradiccions
on tot sigui harmonia amb el cosmos.
Lentament s'obre la nit
i decideixes continuar el viatge
perquè tots els cossos celestes
puguin emmirallar-se en els nostres iris d'aigua,
aquests ulls iridescents
de mar antic sempre nou.



Cristina Àlvarez Roig. Firmament obert. 2021

Il·lustracions d'Esther Varo.
Pròleg de Vinyet Panyella.
Epíleg d'Israel Clarà.

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2021

10 de setembre 2022

Consciència doble

El cos es defineix. El cos ens defineix. Ens definim pel cos.
Potser no és només el vehicle. Potser no és -només- una
presó. Potser el cos és també nosaltres. Decidim nom i
cognoms del nosaltres segons el cos que tenim. Hi ha dos
cossos, ens han dit, des de la infantesa. Un cos té ritme,
un cos és aigua. Un cos és fosc, fa olor de nit, és una
música sense pentagrama, un cos és mort i és vida, tot
alhora, un cos és plaer, i delectança, i tortura i redempció.
Un cos és temps que no s'atura.

L'altre cos és llum. Només.




Part de: Arca mínima V. Leviatan (a mode d'epíleg). Fase 2.


Núria Busquet Molist. Arca mínima. 2016

Dibuixos portada i interior: Carles Azcón

15 de maig 2021

els poetes parlen

els poetes parlen de coses generals
però ella no
hereva de l'unicorn travessa
fileres deesses del típic
cap de cavall i cos de dona
només
concreta deformitats
del fill nonat
ella no
decideix no parlar més
de coses generals
i neda neda i neda



Mireia Vidal-Conte. Severa rosa. 2020

27 de setembre 2020

Sabates còmodes

La llibreta s'omple de branques
que surten dels marges. En un dels papers
s'hi entreveu
un petit arbust.

Si la naturalesa m'explica
no penso embrutar les pàgines
amb tinta.

Però és aquesta la veritat i no una altra?

M'he retrobat amb un camí
que vaig deixar a mitges. He decidit
emprendre'l.

Potser fins ben lluny.

Potser fins que no recordi
d'on venia ni si hi veia.


Anna Gual. L'ésser solar2013
Epíleg: Lluís Calvo

Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2013

08 de març 2019

Ser

Fa temps, algú et va dir que el teu nom també es traduïa
com «la caçadora». T'has mira't al mirall i t'has dit: 
caçadora de mirades, potser? Caçadora d'amors?

Enlloc com aquí no et podries respondre millor. Ho ets,
una sanyasin, una d'aquelles persones que renuncien a tot?

Fa molt de temps que vas decidir no tenir sinó ser...


De La porra india




Teresa Costa-Gramunt, dins,


Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999

Edició de Vinyet Panyella


05 de setembre 2018

Per amor

L'edicte de l'emperador cristià així ho manava:
prohibit jugar a daus, explicar les lleis
i ensenyar filosofia. Havia d'emmudir,
d'un cop i per sempre,
l'Escola filosòfica d'Atenes.

Per amor a les idees
Damasci i els seus companys filòsofs
van decidir no renunciar als seus principis.
Per amor a les idees
van acordar exiliar-se.
A Pèrsia. I una petita comitiva
va travessar la xardor dels deserts de Síria,
el fang dels rius mesopotàmics, 
les neus dels Zagres.
Per amor a les idees.

Què no fem per amor.



Manuel Forcano. Estàtues sense cap, 2013 

30 de novembre 2016

El pare

Jo no decideixo.
Els àtoms es tornen sorra,
La sorra forma còdols,
Els còdols es transformen en lletres,
Les lletres germinen, treuen brot,
engendren paraules.
Les paraules es fan animals,
s'aparellen
I pareixen.
Jo no decideixo.
Mai.
Quan veig una paraula prenyada,
No sé qui en serà el pare.


Ana Blandiana, dins,

15è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, 1999
Tr.: Stela Brătescu
Dir. del Festival: Àlex Susanna

30 d’abril 2015

No hi va haver cap combat

No hi va haver cap combat. La por va vèncer.
Al tard, a cada casa cremaven els seus llibres
i refeien un món a la seva manera.
Van suportar els dies amb canalla a l'entranya,
amb els mobles a dins de la nevera,
amb una corda enroscada a la gola
que ennegrís la retòrica del temps,
que sufoqués un altre instant de dubte.
Ara són els seus fills qui ens tiren pedres.
Hem decidit tornar-nos-en a casa.


IV


Gabriel Pena i Ballesté. La revolució del bon gust. 2010

01 d’agost 2014

Per a tu

Flors blanques
                 musique, fleurs, beauté


Aquesta persona tendra i decidida
que de tot fa motiu d'aprenentatge,
la trobaràs quan et contemplis,
matinera, davant el mirall.


Teresa Grau Ros

20 de novembre 2013

La promoció de la lectura a les llibreries

Les Voltes
Les llibreries catalanes sempre han estat molt més que un comerç de proximitat. 
En efecte, es pot ben dir que la xarxa que conformen arreu del país suposa un 
important actiu a l’hora de promocionar la lectura entre la ciutadania perquè 
han actuat com a veritables agents culturals a l’hora de difondre i apropar els 
llibres i els seus autors als lectors. Aquesta tasca s’ha fet de manera natural i 
altruista, si bé poc sistematitzada, per la qual cosa avui no disposem de dades 
prou completes i exhaustives de la seva activitat regular. Tot i així, n’exposem 
les característiques principals i n’assagem una valoració de conjunt.

(resum)



Antoni Daura i Jorba. "La promoció de la lectura a les llibreries". Anuari de l'Observatori
de Biblioteques, Llibres i Lectura. (2012). v. 2. p. 152


10 de novembre 2013

Democràcia i participació ciutadana

Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).

(Fragment)


Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998

28 de setembre 2013

Deu poetes d'ara

Les seves edats joves transcorren, entre finals dels anys
cinquanta i començaments dels seixanta, dins un clima
ideològicament obert a diferents tendències, propiciat
per l'afebliment de la dictadura franquista i una certa
recuperació econòmica. Una universitat més
interclassista i la total normalització en la  possibilitat
de viatges o estades a l'estranger són dades sociològiques
gens banals en la configuració dels seus imaginaris
ideològics i estètics. Com ho són també la incorporació
del cinema, de la música pop i de la consciència
tecnològica dels mass-media com a objectes/subjectes
de reflexió intel·lectual i estètica.

(Fragment del pròleg)

Dolors Oller. Deu poetes d'ara : antologia, 1996

31 d’agost 2013

Quin sentit té la consciència?

Ens fa véncer la por
                               aprofundeix
ens fa lliures per decidir
                                corregeix
ens fa triar l'alegria i la vida
ens fa persones
                         afavoreix
ens fa éssers agraïts
                                         aclareix
ens fa VEURE el millor de tot plegat
                                                         ennobleix


Teresa Grau Ros

01 de juliol 2013

El goig de caminar

Concert per la Llibertat, 29/6 per Teresa Grau Ros
Jo no sé per qui tocava
la campana del meu cor:
per la terra fonda i blava
i a la posta, que era d'or;

per la olor de la ginesta,
i el cel dolç i cristal·lí.
Bo i tenia aire de festa
cada herbeta del camí.

I jo duia el cor als llavis
i es tornava una cançó.
Feia riure els arbres savis
i l'ocell festejador.

El meu dol ja no em feria
i tenia un gust de pa.
Queia la malinconia
amb el goig de caminar.

I l'amor era l'estrella
tota blanca, què s'encén.
L'olivera, de tan vella,
m'endolcia el pensament.

Si la fosca era arribada
tot el cel feia claror,
i naixia l'estelada
com la veu de la cançó.

El dia 22 (4 gener1924):4
BC ms.4396, f. 1, text mecanografiat

Anna Maria de Saavedra.
Obra poètica, 1919-1929, 2001

17 de juny 2013

Seny

El seny és un tret característic de la nostra personalitat
col·lectiva. Els pensadors que han reflexionat sobre la
nostra manera de ser com a poble identifiquen aquest
valor com una de les nostres qualitats més reconegudes
arreu. Des del filòsof vigatà Jaume Balmes, fins al
filòsof gironí Josep Ferrater Mora, el seny apareix com
una de les qualitats que defineix la nostra personalitat
moral i que ens ha fet i ens fa mereixedors de respecte
a tot arreu.

Aquesta virtut es manifesta en el mode de prendre decisions
i d'executar-les. No s'oposa a l'entusiasme, ni al vigor. És
una qualitat molt noble que ens fa reflexius i ponderats,
analítics, però no covards.



(Fragment)


Maria Batet ; Francesc Torralba.
El valor d'emprendre : el futur és d'ells, 2011


19 de maig 2013

Tot i res dels mots

Aquest riu, aquests arbres,
coses concretes entre el cel i tu.
Ara hi ha això i no qualsevol riu,
un arbre que no ho és, la vida o l'home
igualment inconcrets. El cel
que veus amb aquests núvols d'ara
i no el límit, l'anhel. El tu que és jo.
Ara hi ha això, no en dubtis.
Però escrites en el poema aquestes
coses, llegides ara o un altre dia,
aquí o allí, aquest riu esdevé
més rius i tots els rius, i la muntanya,
l'aigua freda i la truita
que hi salta, el temps i els homes que s'hi banyen,
es tornen tots els arbres
que no pot contenir,
d'un en un, cap poema, tots els cels
que hagin arribat mai a veure.
És veritat que ara hi ha això,
que les coses són ara aquestes coses.
Però si els mots les han dites, hi ha els mots,
tu que escrius, entre elles i tu,
i només hi ha els mots,
les estrelles del cel posem per cas i des d'on tu
les vegis, ara i sempre,
per a tu que llegeixes.



Carles Miralles. L'ombra dels dies roja. 2009

02 de març 2013

Decidir

Decidir, no hi ha res més transcendental ni més bonic.
Poder decidir. Però poder decidir -no ens hem d'enganyar- no és la
Llibertat. La llibertat és decidir, fer de la potencialitat un
Acte (de la possibilitat, un fet).
Si només hi ha poder de decidir però no hi ha decisió, no hi ha
Llibertat.
La llibertat no es té, s'usa.
Com l'amor o la virtut. O la veritat.



Lluís Roda. Elogi de la llibertat. 2001