Riu amunt on la roca senyoreja els designis del temps, pedra que bull sota el pes de la neu, pedra que apunta al cor de la nit, que s'allarga en ombres grises i es trenca i es desfà en blancors de lluna, somnis de pedra viva, espígol i geranis, el domini de l'àguila i l'aurora, on tot és llunyania i tot comença amb la boira i els àlbers argentats: tot el blau de la mar en els teus ulls, amiga meua, és tot el blau que ens basta per dissenyar els dies i les nits. Jaume Pérez Montaner. L'oblit, 1996 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
30 de novembre 2012
Riu amunt on la roca senyoreja
Etiquetes de comentaris:
àlbers,
amistat,
blanc,
blau,
decidir,
espígol,
geranis,
lluna,
neu,
pedres,
Pérez Montaner [Jaume 1938-],
poesia breu,
temps
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada