Decidir, no hi ha res més transcendental ni més bonic.
Poder decidir. Però poder decidir -no ens hem d'enganyar- no és la
Llibertat. La llibertat és decidir, fer de la potencialitat un
Acte (de la possibilitat, un fet).
Si només hi ha poder de decidir però no hi ha decisió, no hi ha
Llibertat.
La llibertat no es té, s'usa.
Com l'amor o la virtut. O la veritat.
Lluís Roda. Elogi de la llibertat. 2001
Bibliopoètiques
poesia i biblioteques
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris possibilitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris possibilitats. Mostrar tots els missatges
02 de març 2013
Decidir
Etiquetes de comentaris:
actes,
actituds,
amor,
boniquesa,
decidir,
decisions,
enganyar,
fer,
fets,
llibertat,
persones,
possibilitats,
potencialitats,
Roda [Lluís 1961-],
tenir,
usar,
veritat,
virtut
31 de desembre 2012
Hi ha dues menes de poetes
Hi ha dues menes de poetes: els qui consideren la poesia
com una evasió de la vida pròpia i com un moment a part
de la llur activitat moral, i els qui consideren la poesia
inherent a la vida i a l'activitat moral i que fan de la poesia
llur treball i llur ofici i en ella saben veure una grandesa
i una servitud.
Jo em penso que soc dels darrers. En la poesia he vist la meva
servitud d'obrer de la meva pròpia llengua, esforçant-me per
vèncer-la, per conquistar-la, per fer meus els seus secrets i
les seves possibilitats. I això ha requerit treball de molts
anys i esforç inajornable.
En la poesia he vist també tota la grandesa a la qual jo pugui
aspirar. I no és altra que haver col·laborat amb una aportació
personal al monument d'una llengua i d'una cultura.
Fragment del pròleg.
Josep Maria de Sagarra. Obres completes. poesia. 1972
com una evasió de la vida pròpia i com un moment a part
de la llur activitat moral, i els qui consideren la poesia
inherent a la vida i a l'activitat moral i que fan de la poesia
llur treball i llur ofici i en ella saben veure una grandesa
i una servitud.
Jo em penso que soc dels darrers. En la poesia he vist la meva
servitud d'obrer de la meva pròpia llengua, esforçant-me per
vèncer-la, per conquistar-la, per fer meus els seus secrets i
les seves possibilitats. I això ha requerit treball de molts
anys i esforç inajornable.
En la poesia he vist també tota la grandesa a la qual jo pugui
aspirar. I no és altra que haver col·laborat amb una aportació
personal al monument d'una llengua i d'una cultura.
Fragment del pròleg.
Josep Maria de Sagarra. Obres completes. poesia. 1972
Etiquetes de comentaris:
actituds,
activitats,
aportacions,
català,
cultures,
esforç,
grandesa,
llenguatges,
oficis,
persones,
poesia,
poetes,
possibilitats,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961],
temps,
treballs
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)