Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emparar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris emparar. Mostrar tots els missatges

30 de març 2023

Deixar

     Un fa més fort a algú si l'ajuda una mica,
                      però el debilita si l'ajuda molt.
                                      PROVERBI BUDISTA



Deixar d'emparar els altres
és (per fi)
ser generosa amb mi.


Ivette Nadal. Camí del text. 2022

26 de juny 2021

Farcell

A l'esquena hi duc un farcell
abundós, però lleuger i fràgil,
un farcell que empara i empeny,
un farcell amb lletres i ulls,
tot d'estris d'expressió
i de comunicació:
vitamina del dedins.

(I)


Gemma Arimany. Ulls a través. 2010

XV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2010

31 de desembre 2020

Sempre és tard

                     i totes les peülles meves guarnides, en allò
                     que jo era: una dona travessant la claredat
                     del silenci de mi mateixa i la meva ruta.
                                           
VERONIKA PAULICS


Al seu costat,
triomf fora del temps,
roman encara aquella
que ara marxa.

I perquè sempre és tard,
única-
ment ser
en el no
els empara.


Maria Josep Escrivà. Sempre és tard. 2020

Premi Miquel de Palol 2020


    

19 de juny 2013

50è aniversari

Quan arribes als 50
no ets vell ni ets jove,
no ets antic ni ets modern,
no ets dèbil ni ets fort,
no encetes la vida
ni ets a l'ocàs dels teus dies.
Però ets més vell
i l'edat et fa venerable,
ets més savi
i la saviesa t'empara,
ets més assenyat
i el seny governa la nau.
L'esdevenidor no compta,
roman parell,
lliure d'esperit com ets,
roman alegre i jovial
i per ventura Déu et beneirà.



Tsoltrim N. Shakabpa. Records d'un tibetà : recull de poemes. 2002

Traducció de Caterina Roma
Pròleg de S.S. Dalai-Lama

15 de febrer 2011

El pou

A l'ull rodó del pou
del claustre gòtic,
hi ha albades de matines.

També hi naveguen núvols

i encara algun estel,
que s'endormisca.

Sabatilles silents de llum somorta,

petgen la gran fullaraca de la nit

i l'ull rodó del pou

comença a emparar ocells
i
càntics.

Jo espero, si més no,

sentir l'ardent llepada de la llum
del dia en créixer.

1


Teresa Roses. Aquesta estranya margarida. 1999