Quan aquieto la ment,
l'ocell em parla, la roca em parla, l'arbre em parla...
El pessigolleig a l'estómac
com a presagi del fulgor.
El remoreig abstracte
em basteix una llar.
El bosc m'empara.
De: L'empara.
Marta Coll Autet. Niu de dols. 2025. P. 59
Quan aquieto la ment,
l'ocell em parla, la roca em parla, l'arbre em parla...
El pessigolleig a l'estómac
com a presagi del fulgor.
El remoreig abstracte
em basteix una llar.
El bosc m'empara.
De: L'empara.
Marta Coll Autet. Niu de dols. 2025. P. 59
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada