Creences

Crec en el nom del meu pare
i sobretot crec en el nom de la meva mare,
crec en el dia
i sobretot crec en la nit,
crec en les indefinicions del Diccionari General de la llengua Catalana,
crec que el color de les flors
no és el color de les flors
ni és el color,
crec en la mort i crec en el somriure,
crec en la Via Làctia
i en les aurores seminals,
crec en la desesperança,
crec en el càlcul infinitesimal,
crec en els llops i crec en els anyells,
crec en l'atzar, que és com no creure en res,
crec en els virus i crec en els microbis,
crec en alguns poemes,
crec que la set és el nostre baptisme,
crec que la por mata la llibertat.
No crec en mi
però crec en el que escric.
Crec que demà és un dia d'ahir.
Crec que un final és un final, un punt.

De: Magnicidi (2022)

Eduard Sanahuja

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 73

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

L'arrel

L'arrel més profunda
la que arriba més enfons
més endins

la que es deixa veure
la que va arran de terra
arran de pell
la que està desprotegida
la que no té terra on solcar
on endinsar-se
la que ja no cerca aigua,
sinó aire

un alè.

La profunditat és la pell
del cos i de la paraula.

XVII.

Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 43

Imatge de Joan Bauzà Nigorra.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.

L'oposició

L'oposició a rei
quedà molt bé.

S'hi va presentar certa quantitat de reis
i un candidat a rei.

Com a rei van triar un cert rei
que havia de ser rei.

Va obtenir punts extra per la nissaga
l'educació espartana
i pel captivador
somriure amb què agarrà tots pel coll.

Sobre història va respondre
amb un magnífic sentit del silenci.

La llengua obligatòria
va resultar ser la seva pròpia.

Quan parlava d'assumptes d'art
quasi va partir el cor als del tribunal.

A un dels membres del tribunal
li'l partí del tot.

Sí
aquest segur que era rei.

El president del tribunal
va sortir corrent a cercar el poble
per a poder-lo lliurar
solemnement al rei.

El poble
estava enquadernat en pell.

Ewa Lipska

Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda.

Es troba en el llibre:

XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015. P. 57-58

Palau de la Música Catalana, 18 de maig de 2015.

Directors del Festival: D. Sam Abrams i Teresa Colom.

Espai escènic: Cube.bz

M'agrada més

M'agrada més
escriure cartes a persones mortes que no pas a persones vives. Els morts
escolteu més bé. Les mares no us moriu mai. Us transformeu en
sang púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

__________________________________________________________

Gústame máis
escribir cartas para persoas mortas que para persoas vivas. Os mortos
escoitades mellor. As nais nunca morredes. Transformádesvos en
sangue púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

De Camuflaxe (2017)

Lupe Gómez

Es troba en el llibre:

40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 46-47

Traducció d'Eduard Velasco.

Descans sota til·lers

M'assec sota els til·lers perfumats que m'acullen
amb el fervor frisós dels braços desitjats.
El cel, serè, és dens de les pregàries
que em fan gaudir la pau.
Enllà dels prats, el batec incessant que conec;
a prop de mi, la soledat.
Desmais de pensaments em barren el paisatge
i no veig l'infinit.
Però et tinc a prop meu,
i et sé i sé de l'agombol de la teva ombra,
de com m'encisa el moviment
de les fulles bràctees, amoroses,
quan busco el teu repòs
i el teu encant de xuclamel.
Quan necessito l'aixopluc del cos...

Asseguda sota els til·lers, florits de fantasies,
m'adormo, i tendrament somnio.

De: De arboribus

Montserrat Altarriba i Vilarasau
(Cabrianes, Sallent)
Inèdit, 2007

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 266

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Arrels

Caminem pel rial i el sauló cruix
quan tornem del Remei amb llum de tarda.
Als marges del congost, com un embruix,
baixen arrels per la paret isarda.

Sense l'abric segur de la foscor,
repten avall, suspeses a mig aire;
pregona voluntat, obsessió,
el darrer crit emès per un minaire.

Tota la vida estenc, també, arrels,
milers, i troben terra assaonada
o pengen mudes, mortes o rebels,

guiades pel desig i per l'atzar
en el rial on una torrentada
s'ho endurà tot, un dia, fins al mar.

II

Salvador Comelles. La paraula en el temps. 2019. P. 41

L'enemic del poeta

Baixo lentament
de sobte ric, sense voler-ho
sempre ric
entro a l'esquerre, a la cuina buida
obro els quatre porticons de la finestra que dona a l'est
m'assec a la taula amb pomes escampades
m'abstrec tota sola.

Sola gaudeixo dels moments de l'alba.

Maria Lainà

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 54-55

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Le livre est sur la table

Em distrec.

Les línies reculen,

tanmateix tu insisteixes

a pentinar-te els cabells com abans

a guarnir-te el coll amb tres voltes

                                              de perles falses,

a passejar en l'espai que et concedeixo

acariciant la meva memòria remota

amb frases que evoquen veritats més poderoses.

Podem, si vols, escollir un altre matís

o bé una melodia més suau

però no la disposició que invalidarà

el sentit d'aquesta nit

que ara s'estén indiferent damunt les nostres vides.

Hi ha simetria en les intencions

i això, sens dubte, crea una certa eufòria.

Però el pas no és constant

i la mirada no s'avé amb la corba

                                             del dibuix.

Tota la bellesa que et pertoca

es troba en la teva mà nua.

Haris Vlavianos

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 66-67

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Si t'arrossego pels canells

Si t'arrossego pels canells
fins a l'aigua,
si t'estiro d'un braç
fins al límit de la pell
i et demano, així,
com una tortuga antiga
els dits, la mà,
el somriure d'una vestal

recorda,

com l'obertura
de la sisena de Bruckner,
que la memòria és
una altra manera de rebentar,
i que és el meu desig allò que
irrevocable, inubicable,
com una immensitat clavada
en el centre de la realitat,

et constitueix.

De: # 1. domini

Raquel Casas Agustí.  El foc dels heretges. 2025. P. 25

Epíleg de Lídia Gàzquez.

XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.

Om

 (a Court Green, North Tawton, Devon)

                                              L'amor és una ombra
                                                            Sylvia Plath

I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.

Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!

T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.

He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.

Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019

De: De arboribus

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Amor per la casa

Estima la casa.
Espai vivent, velles arrels.
Sosté la casa com un atlant
i encara és una nena.
No hi ha edat per fer-se càrrec del que s'estima.
Els pocs anys en valen trenta, seixanta, o més.
La mare li traspassa el deure.
El patriarca li arrabassa el dret.
Així la casa es fa i es desfà.
I ella no sap on és
si no és en l'amor per la casa.

De: La casa

Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 57

"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.

Fotografies: diversos autors.

Deu nets

Són deu camins marcant tresqueres noves.
Són deu rebrots assadollats de saba,
oberts a tots els signes i a les proves
on pot fallir la voluntat esclava.

On reviurà la flor reengendrada
que ha perfumat les hores del meu viure?
En qualsevol o en cap?
                                     Que la brotada
al cor de tots sigui fecunda i lliure!

                                                        
                                                         1989

De: Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491

Pròleg de Carles Duarte.

al bosc de vidre

Ara vens i t'asseus vora el tronc:
baixes de la vall amb el pigment als llavis
i el desig de noms i vesc,
o de la sang de nacre dels àlbers
que ens lliga als líquens: a la vetlla
de dir-nos cançons
al llarg dels segles.

Desfem assegudes el pes dels clavells
pètal per pètal,
i encenem la llàntia:

recordem les antigues,
enllà remem transfigurades
ens endinsem al bosc de vidre
mudant l'escorça humida.

Et miro i ja dorms:
dorms amb el noms enfora de la ferida.
Arraulides com els verbs florint, fetes   llavor   tija   circell
a la boca breu dels pigments.

I tu aquesta nit
et dius crisàlide.

De: Flamígera

Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P. 25

Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.

Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.

50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

Atrevir-se

         (a Olga Xirinacs en el seu 85è aniversari)

Atrevir-se.
Ser un llum en la tempesta.
Atrevir-se a parlar,
a no desertar de la veu.
Atrevir-se,
fer un davantal de paraules,
besar la Natura.
Atrevir-se.
Moure l'esperit del vent.
Atrevir-se a ser
casa i frontera,
dona vertical
en l'alba que acomiada la nit.

De: Vetlla l'art el Déu de la vida

Teresa Costa-Gramunt. Ran de terra, ran de cel. 2025. P. 62

Il·lustracions de Ton Sant.

Introducció "A tu, lector, lectora" de Teresa Costa-Gramunt.

Bucovina II

Paisatge que va
inventar-me

Creuat per rius diversos
boscosos
els turons de nabius
ennegrits de mel

Cançons
en quatre llengües agermanades
en un temps escindit

Dissolts
flueixen els anys
vers una riba que s'ha fos

Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022. P. 51

Traducció de Feliu Formosa.

Pròleg de Heike van Lawick.

Text bilingüe català-alemany.