El sol somrient

Cercavila de gegants
Festa Major del Guinardó
Diumenge 19 de maig de 2019

El nen de la rutlla

El nen de la rutlla  - Guinardó - Barcelona - 27.01.2018

El Mas Guinardó

El Mas Guinardó atresora segles d'històries
i de llegendes, des dels bandolers fins al 1714.
Des del mas, les tropes borbòniques van dur
a terme el setge de la ciutat i, abans, Joan d'Àustria 
hi havia instal·lat les seves dependències.


(Fragment)


Mercè Darbra. El Guinardó i el Baix Guinardó, 2015

Brisalls de primavera

Ara és demà

                 Al Demà

Ara és ú.

Ara és tu.

Ara és truc.

Ara és llum.

Ara és vull.

Ara és suc.

Ara és gust.

Ara és bo.

Ara és hom.

Ara és ton.

Ara és mon.

Ara és món.

Ara és mots.

Ara és fort.

Ara és sort.

Ara és flor.

Ara és fets.

Ara és gent.

Ara és gest.

Ara és veu.

Ara és vers.

(Fragment)

Clàudia Viladrich. Si fa sol, 2007

#09n2014

Consulta sobre el futur polític de Catalunya 2014

XXXI Com sé que el món és així

        (Tao, LIV)

- Com sé que el món és així?

- Conreant l'harmonia interior,

   essent el que un és.

   Arrelant,

   essent poble.

  Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004

Festa Major del Guinardó

Postals des del Guinardó

                                     A Salvador Espriu en prova de gratitud



Pins i piscines,

visibles torres, aire net

de l'alba.

Tardor de la mar: sol temperat

damunt serenor d'ones.

Teresa Grau Ros 

Inscripció frontal per a una biblioteca

Tots sou rostres cansats: empal·lidíreu
al lleu ventet polsós de molts infolis.
Oh Fausts de celobert, quantes quimeres
encara us trairan? Què hi ha en els llibres
que us pugui compensar d'aquestes hores
robades a un anhel, a un plor, a un somni?
Infeliços ignars! Tantes paraules
en fileres semblants per dir les coses
afrosament semblants!... Deixeu que dormin
els llibres fatigats. Que els ulls aprenguin
a llegir cap endins, que els mots us siguin
per la gràcia atorgats, que ells us ensenyin
a confegir de nou la vostra vida.


Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010

Cap a les deus

Sigues fidel
a les petites coses;
no t'és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l'incert, boirós camí
d'aquesta a l'altra vora.

Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.

Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però
sovint els interpreta.




Joan Vinyoli.  Antologia poètica, 1994