Olles, olles de vi blanc, totes són plenes de fang, de fang i de maduixa. Via fora, mala bruixa, que les vols omplir de sang. Olles, olles de Montblanc, totes són fetes de fang. D'una argila tan vermella que té el roig de la maduixa. No t'amaguis, mala bruixa, no t'amaguis sota el branc. Olles plenes d'oli verge, de mel nova, de vi blanc. Que la lluna, embadalida, s'emmiralli en el seu flanc. La rodona no s'afluixa: són de fang i de maduixa, olles, olles de vi blanc. Tomàs Garcés. Escrit a terra, 1985
Estalviar maons o mots és la jugada més noble i austera del constructor i del versificador. Aquell, component la casa, aquest, edificant un poema. J. V. Foix, dins, Teresa Costa-Gramunt. Temps, espai, 2002