Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assaborir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris assaborir. Mostrar tots els missatges

31 de maig 2026

Les campanes

Assaborint l'hora tranquil·la,
he reposat en el coster.
Cada encontrada té sa vila
i cada vila son cloquer.

Totes les tintes llunyedanes
fan en la serra una blavor;
totes les veus de les campanes
una melòdica remor.

Sons de cloquers qui s'harmonisen
escalonats pels quatre vents,
com a gegants qui profetisen
damunt els pobles indolents;

par que en el terme divisori
de les tenebres i la llum,
diuen el salm recordatori
de nostra vida que es consum.

L'himne de pau als qui reposen
en el reialme de la mort,
si ofèn l'orella dels qui gosen,
als qui sofrim dona conhort.

No la planyeu eixa diada
als qui ploram sers enyorats,
perquè ella fa menys desolada
l'ombra on jauen els finats.

Pertot arreu, l'alta harmonia
aixeca esbarts de pensaments,
i an els finats fa companyia
la recordança dels vivents.





Joan Alcover. Jardí desolat : antologia poètica. 2000. P. 73-74

Introducció, comentaris i edició a cura de Maria Antònia Perelló.

17 de maig 2022

Potser no tindràs memòria

Potser no tindràs memòria després de caminar damunt les onades
assaborint-ne la sal, però l'olor de profunditat que va estampant
la roïnesa de tot el que has viscut t'omplirà de temprança

i t'engrandiràs en el dedins.




Josefina Espinosa. Sobrevol. 2021

Pròleg de Lluís Muntada
Epíleg de Josefina Pasqual Fransoy

07 de gener 2022

Això passava a la tardor

Això passava a la tardor i els mots
no delataven cap ruptura.
No podia sinó fer una tarda benigna
perquè cap gest no fos
desmesurat o estèril.
Deies: Que lentament es pon el sol
i com pella la nit entre les fulles.
I callaves després.
Assaborir el silenci és una molt
discreta forma d'estimar. Les mans
que dibuixen paraules,
i els ulls solars, i el bleix tan pròxim.
Ja no caldrà, des d'ara, que tornem
a mirar més enrere.



Miquel Martí i Pol. Vint-i-set poemes en tres temps. 1972

31 de maig 2019

Una tarda de versos de maig

Transformar el fet de no poder estar
als esdeveniments poètics que desitjaria.

I descobrir, escoltant 
i gaudint àvidament, a l'aparell,
veus i personalitats diferents
i extraordinàries alhora:

Mary Oliver i Rafeef Ziadah.

Aquest bategar compassat
d'una realitat poètica 
que ni Arderiu,
ni Espriu
no van conèixer ni assaborir,
ni milions de poetes d'arreu del món
imaginar-s'ho.
I ara, nosaltres, sí.

Internet i la pluja han retornat, 
novament,
l'equilibri a l'espai quotidià
una tarda de versos de maig.




Poesia inèdita. Actualitzada el 2 de maig de 2026.



Teresa Grau Ros