Paradís

Tenen la verdor exuberant
dels jardins tropicals, els paradisos
on renunciem a l'amor,

la tesor de les flors aquàtiques,
la saba espessa dels boscos primaris,
l'escorça dura dels bedolls.

Montserrat Butxaca. Amfíbia. 2020

20è Premi Literari Betúlia de Poesia
Memorial Carme Guasch

Pròleg de Quirze Grifell

Aquesta dècima nova

Aquesta dècima nova
no ha sorgit pas del no-res.
Cor que en or val el seu pes,
que no cercava i, va, i troba.
Per si en volies la prova,
per tu, que ets dona marina
faig de l'amor flor divina.
Del paradís l'he triat,
i amb flaire d'eternitat
n'hem fet dolça medecina.

Víctor Obiols, dins,

Reduccions : revista de poesia. Març de 2017. Núm. 108. P. 22

Li pinto un antifaç a ma germana

Li pinto un antifaç a ma germana
de color verd de seda i plata.
Lluny del cartró i de la mirada
hi ha un senyor que pesca mots
fosforescents dins una bassa.
Ah! Unes ulleres per a llegir
pensaments! És en Brossa tirant daus
rere la màscara. El jardí del paradís
ara és de vent. Enlloc d'Arcàdia
es diu Aura, aquest poema.

Blanca Llum Vidal. Nosaltres i tu. 2012

Tornar

Tornar és renunciar
a un camí fet d'etcèteres
i agafar-ne un de nou
sense dubtar.

Tornar és deixar el negre,
la foscor, el gris.
La teranyina de la boira
i de l'ofec.

Tornar és adonar-se
que al final tot es reinventa
i que la llum més ínfima
pot ser un petit paradís.



Noemí Morral. Tornar : d'Essaouira a la Barceloneta. 2018

la nau digué el trajecte

la nau digué el trajecte
brisa marina
i llengua de sol
que escalfa la cara.

No hi ha marxa enrere
en la física dels paradisos
els huracans arrasen
i el sol no llepa, calcina.

Veure que era miratge
el que llegires com a convidada.

Aprendre a aprendre és també viatge




Maria Antònia Massanet. Kiribati, 2015

A un avet jove

Avet jove del mont Cenís,

tot just al peu d'una rossola,

tot just hissat damunt l'abís,

oh broll penant, o broll feliç

d'un greny i una embosta de terra

pel pedruscall escampadís!

És aspre i bell ton paradís:

viure en el vent, guarnir la pedra

cridant l'herbam i el degotís.

Tu sol ton poble i ton país,

per als meus ulls que es desconhorten

sigues retret, sigues avís,

abans no perdi el teu encís,

abans no et llevis a ma vista

com si la boira t'esvaís.

Josep Carner. Poesies escollides. 1979

Venècia

Anava contemplant-se aquell melic tot d'aigua,
refraccions de llum, sublimada epidermis.
A les ales moresques del llebeig
giravoltaven fulles: cadascuna era un rostre.

Si un dia et ve que vols inventar un paradís,
et fas un raïm d'illes amb més de tres-cents ponts.
Seràs a prop dels altres, en restaràs a part.
Només en un melic de boira el déu es mostra.



Maria Luisa Spaziani, dins,

Poesia italiana contemporània : antologia. 1990

Traducció: Narcís Comadira