Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arreplegar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arreplegar. Mostrar tots els missatges

11 de maig 2024

Enfilada

Enfilada a dalt de tot.
Al cim dels manyocs de diari
que has anat arroplegant
i que fan, ara,
la teva vida fins aquí.
Al cim de tot,
amb les mans negres,
el desequilibri del paper,
el cos ple de notícies i argumentaris.


Gemma Arimany. Glatir. 2023

Pròleg de Rosa Font Massot

10 de setembre 2023

En l'eixutesa

En l'eixutesa
morta del cep torcívol
el verd rebrota.


Bado magranes:
degoteja la vida,
dolça o amarga.


En el capvespre
de lleres argentades
m'omplo de lluna.


Quanta tendresa
en un polsim de cendra
arreplegada!



D'aspra tendresa


Mònica Miró i Vinaixa. Pols de cinabri. 2011




Dins el llibre:

En el límit de l'ombra, pols de cinabri. 2011

Versions al japonès de Yoshihira Hioki,
amb la col·laboració de Masako Hioki i
Yoshikatsu Hioki

Cal·ligrafies de Yoshihira Hioki

Amb un prefaci de Susanna Rafart

04 de febrer 2022

La casa de palla

«Abattez mes branches
sciez-moi en morceaux
les oiseaux continueront à chanter
dans mes racines.»
                             Anise Koltz




Any rere any
torbonades de febrer
—emplastre sobre emplastre sobre emplastre.
Bufa el llop i fa volar la casa de palla.

Són massa freds, els maons.
Arreplego fusta per esperar març.
Sempre canten ocells afònics
a les arrels de l'exili.




Sònia Moll. Faci'm oblidar el bosc. 2021

25 de juny 2021

Com qui vol fer arreplega

Com qui vol fer arreplega
de colors i d'aromes
enmig del gel perpetu
on no creixen les flors,
així em pren, de vegades,
l'esperança dels dies,
desig de ser i d'estar,
de set i d'escalfor.


De: El lloc on l'ull descansa


Mònica Miró Vinaixa. Al dellà de l'enlloc. 2021

16 de febrer 2017

Dictat

                                           Tota felicitat és una innocència.
                                           Tota felicitat és una obra mestra.
                                              MARGUERITE YOURCENAR



I ara, sense frissar,
i amb bona lletra, escriu:

"Arreplegaré els macolins
de la meva innocència esmicolada
i, sense oblidar-ne cap ni un,
la reconstruiré amb paciència."

Des d'ara aquesta obra d'art
l'anomenarem felicitat.

                       28-02-1991



Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016

Pròleg de Bernat Nadal

24 d’octubre 2015

Progressió

L'home culte
      em parlava de la bellesa de l'Amazònia,
      de l'amor en la literatura,
      de la guerra del pacífic,
      dels miracles segons la ciència.

L'home savi,
      de la guerra,
      dels miracles,
      de la bellesa,
      de l'amor.

L'home
      em va fer l'amor i la guerra.
      Va ser aleshores,
      que vaig aprendre a fer miracles
      per tal d'arreplegar, d'un sol braçat, tanta bellesa.




Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009

Amb un pròleg d'Esther Zarraluki.

22 de març 2015

Prop de Catalunya

La dolça remor del mar a l'esquena
i el crit amargant de la pistola al davant;
les ales de bronze dels avions i el sol
que ens acompanya tot cremat. Ací ens ferim
els peus amb els fragments de metall de les bombes,
de l'espasa desenterrada i de la terra emmetzinada.
Ací dempeus; ací estesos; ací hem de veure
el que podem trobar de potent i de bo per posar-ho
entre el Feixista i el mar d'intensa blavor.

Si tinguéssim totxos per poder fer una paret, els faríem servir,
però els totxos es trenquen amb les bombes;
si tinguéssim ferro faríem una paret,
però el ferro ressona i s'esqueixa amb les bombes
i les ales van pel cel i per sobre la paret,
i si féssim una barrera amb la nostra terra
ells matarien la terra amb el verí Feixista,
però ningú no ens donarà ferro per a la paret.
Només tenim els cossos dels homes per arreplegar
la carn que s'estremeix, el mànec blanc i pelat de la forca,
que es trenca fàcil, que fàcilment emmalalteix,
espantada de dolor i espatllada pel diabòlic temps;
només tenim el més fràgil de totes les coses, l'home
i el cor, la cosa més fèrria i admirable de totes,
i ajuntant tot això farem una paret.





Joy Davidman (1938)

Traducció: Marga Llavador (1997)



Edició: Eduard Miró i Saladrigas.