a cap lloc tindrem por
amb les espelmes
a la llum de la lluna
a cap lloc tindrem por
mentre hi hagi
les paraules en calma
a cap lloc tindrem por
si tu i jo som aquí
a ritme de vers
De: Silenci
Simfonia d'haikús. 2024. P. 80
Text de Dàlia Mora Presas.
Il·lustracions de Delphine Labedan.
"Sobre el llibre" i "Proposta d'escriptura" de Montse Maestre Casadesús.
Epíleg "Disset síl·labes, només" de Miquel Desclot.
L'Esperança és una rara invenció -
Una Patent del Cor -
en incessant acció
però sense esgotar-se mai -
D'aquest elèctric apèndix
no es coneix res
però el seu impuls únic
embelleix tot allò que tenim -
Amb mans invisibles : una antologia d'Emily Dickinson. 2023
Traducció i pròleg de Carme Manuel.
Il·lustracions d'Ada Sinache.
mai no tornaré a tenir
aquesta versió de mi mateixa
deixa'm afluixar el ritme
i estar amb ella
ーsempre evolucionant
De: desperta
Rupi Kaur. Tot el que em cal ja ho duc a dins. 2021
Traducció de Bel Olid.
Toca fer balanç.
Agrair cada nova passa,
cada petit repte aconseguit.
Agrair tot el que vam viure i tenir,
i el que mai hem tingut ni viscut.
Agrair el que som,
estar vius i ser aquí.
Noemí Morral. Portes endins . 59 vinyetes poètiques del 2020. 2021
Dedicatòria: A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de la COVID-19.
De: Breu cronologia, Portes endins. 26 d'abril. Entra en vigor la reivindicada sortida de nens al carrer, després de sis setmanes de confinament, i només per passejar.
Teníem un hortet vora el riu,
com un jardí, amb una pica d'aigua
voltada de menta.
Teníem tot el temps de la tarda
dins d'un càntir, que ens guaitava amb els ulls
d'aigua entre els pollancres.
Teníem l'ànima de les flors
sobre la pell, com el vestit nou
d'un dia de festa.
De: Arbres de soledat
Montserrat Butxaca. Jardins d'hivern. 2018
XXXVIII Premis Literaris Calldetenes
Premi Jacint Vedaguer de poesia
(No era amor la mà
que t'ensenyava a caminar.
No era tendresa la cullera
que t'ensenyava el camí de la boca.
Deien:
Aquesta nena ens pertany
tenim tan poques coses!)
Antònia Vicens. Lovely. 2009
allà on fa mal en la vida
amb tocs successius
no és la mort
sinó la mobilitat de la llum
el do que tenim d'agreujar la bellesa
Contemporaine
là où ça fait mal dans la vie
per touches successives
ce n'est pas la mort
mains la mobilité de la lumière
le don que nous avons d'aggraver la beauté
Nicole Brossard
Es troba en el llibre:
Poetes quebequesos : antologia de Louise Blouin i Bernard Pozier. 2001
Versions d'Anna Montero.
No anava a la recerca de cap tema,
sinó que acceptava allò que li arribava,
encara que fos en forma d'un retall
de diari: en aquesta acceptació natural
s'han anat formant els llibres.
Crear un sentit en coses que no en tenien.
Joan Brossa. A partir del silenci : antologia polimòrfica. 2001
Edició a cura de Glòria Bordons
Per fer un poema
necessito un vers
que sigui el primer,
que tingui el seu què,
que imposi el seu ritme
als versos següents
per tal que junts ballin,
sense perdre peu,
ja sigui un bolero,
ja sigui claqué.
Marc Granell. La dansa dels versos. 2009
Il·lustracions de Xan López Domínguez.
Sempre tindrem menys paraules que món.
I és una sort.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018
Pròleg de Feliu Formosa.
The soul is not more than the body.
Walt Whitman
allò que he escoltat
tot allò que he vist
tot allò que he dit
allò que no he dit
els llibres que he llegit
els versos que he escrit
la gent que he estimat
això és tot el que tinc.
Begoña Chorques Fuster. Olor de poma verda. 2016
Il·lustracions de Miriam Bue Díaz
Pròleg de Luis Fuente Pérez
Vens de lluny.
El temps et pesa.
Passa avant
i fes camí,
que la vellesa
no es desa.
Qui la té,
l'ha de lluir.
Ramon Cabanas i Antich. El caliu de la llar. 1990
